Kahanisme

Adhesiu a Jerusalem que diu "Kahane tenia raó, sobre això no hi ha res a debatre"

El Kahanisme és una ideologia política jueva d'extrema dreta basada en la postura de Meir Kahane (1932-1990), fundador de la Lliga de Defensa Jueva i el partit Kach a Israel. Kahane va mantenir la postura que la majoria dels àrabs que vivien a Israel eren enemics dels jueus i d'Israel mateix, i creia en la creació d'un estat jueu teocràtic, on els no-jueus no tinguessin dret de vot.[1] El partit Kach fou prohibit pel govern israelià i el Departament d'Estat dels Estats Units el qualificà com a organització terrorista estrangera.[2][3] 

Ideologia

[modifica]

Encara que és difícil definir el kahanisme de manera oficial, el terme s'ha utilitzar per a englobar les posicions enarborades pel rabí Meir Kahane. Les posicions de Kahane van cobrir un ampli rang de temes:

  • Aliyà: Kahane creia que tot jueu havia de viure a Israel.
  • Antisemitisme: Kahane donava suport al combat immediat i per tots els mitjans necessaris de l'antisemitisme.
  • Democràcia: Kahane va escriure que la democràcia seria la millor forma de govern per a aquelles persones mancades d'una veritat divina i uns estàndards absoluts pel bé i el mal.
  • Odi i violència: Kahane creia que l'odi i la violència eren terribles, però molt necessaris al moment i lloc adequats.
  • Holocaust: Kahana sentia que la història de l'Holocaust s'havia d'ensenyar a la joventut, incloent la necessitat de lluitar contra l'assimilació espiritual, la necessitat de defensar físicament el poble jueu i la importància del que ell va denominar l'Exili.
  • Israel: Kahane va proposar que l'Estat d'Israel hauria de forçar la llei jueva tal com va ser codificada per Maimònides, sota la qual els no-jueus que desitgessin residir a Israel haurien de romandre com a ''residents estrangers'' amb tots els drets excepte els nacionals, és a dir, amb l'estat d'estranger-resident amb tots els seus drets excepte els polítics.[4][5] A aquells que no volguessin acceptar-ho se'ls demanaria d'abandonar el país amb una compensació i, els que s'hi neguessin se'ls expulsaria per la força.
  • Judaisme: Kahane va posar l'accent en 'com de bell és el judaisme'. Percebia la Reforma i els moviments conservadors com les causes principals de l'assimilació a causa de la seva discontinuïtat de la creença en la Revelació de masses com la pedra base de la teologia jueva.
  • Amor pels companys jueus: Kahane emfatitzà la importància dels jueus que estimen, i la seva voluntat de sacrificar-se pels altres germans jueus.
  • Orgull: Kahane sentia que els jueus haurien d'abraçar gustosament l'orgull per la seva herència i tradicions.
  • Respecte: Kahane va dir que no hi ha res més important que el respecte i va afegir que només un que es respecti a si mateix pot acabar respectant els altres.
  • Torà: Kahane va escriure que tot jueu hauria de posseir un coneixement suficient com per ser un rabí qualificat.
  • Unitat: Kahane creia que la unitat jueva era el més important, i creia que qualsevol cosa s'havia de fer per tal d'evitar una guerra civil entre jueus.

Referències

[modifica]
  1. «Israel's Ayatollahs:Document», 19-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-19. [Consulta: 2 setembre 2018].
  2. «Country Reports on Terrorism 2004». State.gov.
  3. Llista d'organitzacions terroristes al Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica
  4. Maimonides. Mishne Torah, Laws of Kings, Ch. 6. 
  5. Meir Kahane. Uncomfortable Questions for Comfortable Jews, p. 250.