Kamaiurá

Kamaiurá

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	600  (2014 )
Autòcton de	Mato Grosso
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí llengües tupí-guaraní
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	kay
Glottolog	kama1373
Ethnologue	kay
UNESCO	1510
IETF	kay
Endangered languages	3122

El kamaiurá és una llengua que pertany a la família de llengües tupí-guaraní, i és parlada pel poble kamaiurá del Brasil, que tenia uns 600 individus el 2014.^[1] S'especula que a mesura que els pobles indígenes que parlaven les llengües tupí es barrejaven amb altres pobles indígenes, les llengües van canviar gradualment en conseqüència. Aquesta especulació és coherent amb la investigació feta per lingüistes que estudien idiomes en diferents regions per tal de trobar similituds i diferències entre llengües.^[2] Els kamayurá viuen a la regió de Mato Grosso al Brasil, concretament a la zona de l'Alt Xingu.^[3]

Els kamaiurá no tenen escoles específiques i tenen problemes per ensenyar l’idioma, però hi ha un parell de joves, des de l’any 2000, que han participat al Curs de Formació del Professorat. El Curs de Formació del Professorat s’esforça per mantenir viva una llengua indígena i també educar les persones en l’idioma nacional actual del Brasil, en aquest cas el portuguès.^[4]

Actualment, hi ha moltes obres transcrites de la llengua kamaiurá, així com molts conceptes gramaticals. A Lucy Seki, se li atribueix la finalització d'un llibre que detalla la gramàtica de la llengua Kamayurá. Al seu llibre Gramatica do Kamaiura, Lucy detalla les estructures morfològiques i els diversos trets fonològics de la llengua Kamayurá,^[5] Tanmateix, l'obra de Lucy no s'atura aquí, també és responsable d'haver documentat moltes obres que d'altra banda eren indocumentades, cosa que permet preservar el Kamaiurá com a llengua i com a cultura.^[6] A través del seu treball amb el Kamaiurá també ha obtingut la condició de membre honorari de la Linguistic Society of America. En una entrevista feta per "Nova Raiz" al setembre del 2011, sembla que Lucy Seki s'ha retirat, però continua parlant positivament del seu treball amb els kamayurá.^[7]

Fonologia

Vocals

	Anterior	Central		Posterior
Alta	i	ɨ		u
Mitjana	e		o
Baixa	a

Fonemes vocàlics^[8]

		Frontal	No frontal
			No arrodonida	Arrodonida
Alta	Oral	i	i	u
	Nasal	ĩ	ĩ	ũ
Baixa	Oral	e	a	o
	Nasal	ẽ	ã	õ

Consonant

	Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar		Glotal
				No arrodonit	Arrodonit	No arrodonit	Arrodonit
Oclusiva	p	t		k	kʷ	ʔ
Africada		ts
Nasal	m	n		ŋ
Aproximant			j		w	h	hʷ
Bategant		ɾ

Les "aproximants glotals" /h/ i /hʷ/ assumeixen la qualitat de la vocal següent.

Fonemes consonàntics^[9]

		Bilabial	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
No Sonorants	Oclusives	p	t			k kʷ	?
	Africades			ts
	Fricatives						h hʷ
Sonorants	Nasals	m	n			ŋ
	Vibrants			r
	Semiconsonants	w			j

Morfologia

El kamaiurá és un dels pocs idiomes del món amb dos mecanismes de causalitat que difereixen en la participació que té el causant en l'acció. El prefix mo- indica que el causant no va participar en l'activitat ("es va aturar a la canoa quan estava fora d'ella"), mentre que el prefix (e) ro- expressa que estava implicat ("es va aturar a la canoa quan va estava dins seu ").^[10] Això és comú en general en les llengües de l'estoc tupià, i s'ha afirmat que ambdós causants existeixen al prototupià.^[11]

Referències

1. «Localização e população > Kamaiurá». pib.socioambiental.org. [Consulta: 6 desembre 2016].
2. Drude, Sebastian. Lessons from Documented Endangered Languages. Philadelphia: John Benjamins Publishing Co., 2008, p. 158–161. 
3. Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages.. Londres: Routledge Taylor & Francis Group, 2007, p. 137. 
4. «Educação indígena > Kamaiurá». pib.socioambiental.org. [Consulta: 6 desembre 2016].
5. (Seki, 2000)
6. «Coleção Lucy Seki - Biblioteca Digital Curt Nimuendajú». www.etnolinguistica.org. [Consulta: 6 desembre 2016].
7. NOVA RAIZ. (2011-10-17), TV. Raiz #9 - KAMAIURÁ - LUCY SEKI, <https://www.youtube.com/watch?v=cbkIbDjIpmM&t=328s>. Consulta: 6 desembre 2016
8. (Seki, 2000, p. 415)
9. (Seki, 2000, p. 410)
10. Dixon, R.M.W. and Aikhenvald, A.Y. (1997). "A typology of argument-determined constructions." p. 83–4. In Bybee, J., Haiman, J., & Thompson, S.A., eds. (1997). Essays on language function and language type, dedicated to T. Givón. Amsterdam: John Benjamins.
11. Rodrigues, Arion Dall’Igna & Ana Suelly Arruda Câmara Cabral. (2012). "Tupían." In L. Campbell & V. Grondona (Eds.), The Indigenous Languages of South America. A Comprehensive Guide. Berlin: De Gruyter Mouton. 495–574.

Bibliografia

• Seki, Lucy. Gramática do Kamaiurá, Língua Tupi-Guarani do Alto Xingu. Campinas, SP, Brasil: Editora da Unicamp & Imprensa Oficial do Estado S.A. IMESP, 2000. ISBN 85-268-0498-7. .
• Lucy Seki, Kamaiurá (Tupi–Guarani) as an active–stative language. In D. L. Payne (ed.), Amazonian linguistics: Studies in Lowland South American languages, University of Texas Press (1990).
• Saelzer, Meinke «Fonologia provisória da língua kamayurá». , 1976.