Karina Canellakis

Plantilla:Infotaula personaKarina Canellakis
Biografia
Naixement1981 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Directora principal Radio Filharmonisch Orkest (en) Tradueix
2019 –
← Markus Stenz Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJuilliard School
Curtis Institute of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansNicholas Canellakis Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkarinacanellakis.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: karinacanellakis X: kcanellakis Musicbrainz: 896cdfe0-5981-4467-b501-382d6d80af2e Modifica el valor a Wikidata

Karina Canellakis (Nova York, 23 d'agost de 1981[1]) és una directora d'orquestra i violinista estatunidenca, molt valorada pel seu domini tècnic, així com per la carrega emotiva i profunditat interpretativa de les seves actuacions. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, entre els quals només vuit són dones.[2][3][4][5]

Estudis

[modifica]

Canellakis va néixer a Nova York en una família amb orígens grecs i russos.[6] Era una família de músics, on els pares s'havien conegut a la Juilliard School; el pare esdevindria director[6] i la mare, pianista.[7] Va estudiar violí i el seu germà Nicholas, violoncel.[8] Va continuar els estudis al Curtis Institute, on tingué, entre altres professors, Ida Kavafian, i es va graduar el 2004.[9][10] Va ser violinista a la Chicago Symphony Orchestra, i també violinista convidada a l'Orquestra Filharmònica de Bergen.[11]

Pas a la direcció

[modifica]

De 2005 a 2007, Canellakis va ser violinista amb la Berlin Philharmonic Orchester-Akademie. A Berlín, Simon Rattle la va animar a desenvolupar el seu interès per la direcció. Va estudiar direcció a la Juilliard School de 2011 a 2013, on tingué com a professor Alan Gilbert. També va estudiar amb Fabio Luisi, al Pacific Music Festival.[9] El 2013, va ser la guanyadora del Taki Concordia Conducting Fellowship.[12] De 2014 a 2016, fou la directora assistent de la Dallas Symphony Orchestra. En els inicis d'aquest període va haver d'actuar com a directora substituta de Jaap van Zweden, en una substitució d'urgència sense assaig previ, amb la Simfonia núm. 8 de Dmitri Xostakóvitx.[1] Ha treballat també la música contemporània dirigint el International Contemporary Ensemble (ICE),[13] i dirigint l'estrena de l'òpera de cambra de David Lang The Loser el setembre de 2016.[14]

Canellakis va debutar a Europa el 2015 amb la Chamber Orchestra of Europe, com a substitut d'emergència de Nikolaus Harnoncourt.[15] El 2016, va guanyar el premi de direcció "Georg Solti" i a partir d'aleshores ha tocat amb desenes d'orquestres líders de tot el món, ha donat mostra d'un gran dinamisme enllaçant col·laboracions duradores i el seu prestigi ha anat sempre en augment.[10] El setembre de 2017 va debutar dirigint l'Orquestra simfònica de la BBC a The Proms en una actuació que va representar el debut en aquest festival i amb aquesta orquestra.[16] En aquest mateix mes va debutar amb la Berlin Radio Symphony Orchestra (RSO Berlin).[17]

El març de 2018, Canellakis va ser directora convidada de la Radio Filharmonisch Orkest (RFO) neerlandesa, amb concerts a Utrecht i Amsterdam.[18] A partir d'aquesta gira, el maig de 2018, la RFO va anunciar que Canellakis seria la seva directora titular a partir de la temporada 2019-2020, amb un contracte per a quatre anys.[19] Aquest és el seu primer lloc com a directora titular i és la primera dona a ser nomenada directora titular d'una orquestra simfònica holandesa.[19] El desembre de 2018, Canellakis va dirigir el concert dels Premi Nobel amb la Royal Stockholm Philharmonic Orchestra; ha estat la primera dona a fer-ho.[20] L'abril de 2019 es va anunciar que seria la primera dona a ser directora convidada principal de la RSO Berlin.[21] El 19 de juliol de 2019 va dirigir l'Orquestra simfònica de la BBC i els cors de la BBC (BBC Chorus i BBC Singers) en la "First Night" dels Proms al Royal Albert Hall de London essent la primera dona a fer-ho en els 125 anys d'història del festival.[22] Entre altres, va dirigir l'obra Long is the Journey, Short is the Memory, de Zosha Di Castri, encarregada expressament per commemorar l'arribada de l'home a la lluna.

La temporada 2019-2020 començà com a directora titular de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio dels Països Baixos i directora principal convidada del Rundfunk Sinfonieorchester Berlin. El setembre de 2020 començava la seva tasca com a principal directora convidada de l'Orquestra Filharmònica de Londres.[2][23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Michael Cooper «After a Last-Minute Conducting Triumph, Her Own Orchestra». New York Times, 09-05-2018 [Consulta: 10 maig 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Karina Canellakis» (en anglès). Askonas Holt. [Consulta: 11 juliol 2021].
  3. ↑ «Karina Canellakis discography - RYM/Sonemic» (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2021].
  4. ↑ Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world's 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
  5. ↑ Classical Music Statistics 2019 Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. a bachtrack (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Robert Sherman «Music: Look At New Baton Of The Symphony». New York Times, 28-03-1982 [Consulta: 10 maig 2018].
  7. ↑ Bill Glauber «Rising star Karina Canellakis to conduct a Milwaukee Symphony searching for music director». Milwaukee Journal Sentinel, 09-11-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  8. ↑ Tod Westlake «Symphonic Siblings Play with the Albany Symphony». Hudson Valley Magazine, 26-01-2017 [Consulta: 10 maig 2018]. Arxivat 2019-05-09 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 Diana Burgwyn «Conducting Energy». Overtones, Fall 2016 [Consulta: 10 maig 2018]. Arxivat 2021-10-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-10-24. [Consulta: 22 juliol 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 Toby Deller «Meet the Maestro: Karina Canellakis». Classical Music Magazine, 15-02-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  11. ↑ Geraldine Freeman «Canellakis will be ASO guest conductor». The Daily Gazette, 15-02-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  12. ↑ Zachary Woolfe «Missing from Podiums: Women». New York Times, 20-12-2013 [Consulta: 10 maig 2018].
  13. ↑ Mark Swed «Make this L.A. Chamber Orchestra guest conductor feel at home». Los Angeles Times, 26-01-2015 [Consulta: 10 maig 2018].
  14. ↑ Anthony Tommasini «Review: In This One-Man Opera, It's All in His Head». New York Times, 09-09-2016 [Consulta: 10 maig 2018].
  15. ↑ Gabriela Kägi «Are you kidding? – Eine junge Dirigentin vertritt Harnoncourt». Schweizer Radio und Fernsehen, 23-08-2015 [Consulta: 10 maig 2018].
  16. ↑ Andrew Clements «BBCSO/Canellakis review – Mazzoli and Denk find their messages blurred». The Guardian, 06-09-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  17. ↑ Michael Baumgartl «Großartige Sinfonie in der Reithalle». Schweriner Volkszeitung, 03-09-2017 [Consulta: 6 abril 2019].
  18. ↑ Frits van der Waa «De Amerikaanse Karina Canellakis laat zien en horen dat ze haar mannetje staat als dirigent». De Volksrant, 18-03-2018 [Consulta: 10 maig 2018].
  19. ↑ 19,0 19,1 Radio Filharmonisch Orkest (9 maig 2018). "Karina Canellakis nieuwe chef-dirigent Radio Filharmonisch Orkest". Nota de premsa. Consulta: 2018-05-10. Arxivat 2020-06-13 a Wayback Machine.
  20. ↑ Malin Hansson «Nobelkonserten hyllade nobelprisvinnarna under lördagen». Expressen, 09-12-2018 [Consulta: 14 desembre 2018].
  21. ↑ Volker Michael «Wie I'm Wirbelwind». Deutschlandfunk Kultur, 02-04-2019 [Consulta: 6 abril 2019].
  22. ↑ Savage, Mark «Karina Canellakis makes Proms history» (en anglès). , 19-07-2019.
  23. ↑ «LPO appoints Karina Canellakis as principal guest conductor» (en anglès). The Guardian, 06-04-2020. [Consulta: 11 juliol 2021].

Enllaços externs

[modifica]