Kateřina Emingerová

Kateřina Emingerová

Biografia
Naixement	13 juliol 1856 Praga (Txèquia)
Mort	9 setembre 1934 (78 anys) Praga (Txèquia)
Sepultura	cementiri d'Olšany
Formació	Conservatori de Praga
Activitat
Ocupació	compositora, professora de música, pianista
Ocupador	Conservatori de Praga
Professors	Gustav Walter, Zdeněk Fibich i Vítězslav Novák
Instrument	Piano
Família
Germans	Helena Emingerová

Kateřina Emingerová (Praga, 13 de juliol de 1856 - Praga, 9 de setembre de 1934) va ser una compositora, pianista i ensenyant musical txeca. També va ser una prolífica escriptora i periodista que va publicar un gran nombre de llibres, assajos, ressenyes i articles sobre música.^[1]

Biografia

Emingerová va néixer a Praga, filla Julie Emingerová i de l'advocat John Eminger. La seva germana, Helen Emingerová (1858 - 1943), va esdevenir una famosa pintora i artista gràfica. Kateřina va estudiar amb els mestres Frank Skroup, Bedřich Smetana, Adolf Čech, František Skuherský, Ludevít Walk, Adalbert i John Thundered, Josef Palecek i el tenor vienés Gustav Walter.

També va estudiar amb Josef Jiránek, Charles Slavkovských, Ludevít Walks, Henry Kaan a Berlin, i amb Karl-Heinrich Barth al Hochschule für Musik (1882–1883). Va fer classes particulars amb Zdenek Fibich i Vitezslav Novak i va començar a compondre a l'edat de tretze anys. Emingerová va estrenar el seu primer concert per a piano solista a l'edat de dinou anys a la sala de concerts de Konvikt.^[2]

Durant els anys vuitanta del segle xix Emingerová va compondre danses, sobretot polques, que eren molt populars a les sales de ball de Praga. També va compondre per a orquestra, grups de cambra, cor i veu solista. L'any 1890 va començar a treballar al Conservatori de Praga, primer com a acompanyant i més tard, a partir de 1911, com a professora de piano i grups de cambra. Va continuar treballant al Conservatori durant 38 anys fins que es va jubilar el 1928.^[3]

Encara més importants que les seves activitats com a compositora i docent destaquen les seves conferències –en dictà més d'un centenar– i com a escriptora d'articles i assajos sobre música. A principi del segle xx, va començar a contribuir a revistes com Dalibor, Hudební revue, Ženský svět (editat per Tereza Nováková), Ženský obzor, després Škola a rodina, Eva, Nová žena o Český ćtenář o diaris com Prager Presse, Národních listů i Národní politiky.^[4][1] En els seus articles i conferències va promoure intèrprets i compositores, com ara Fanny Mendelssohn, Augusta Mary, Cecile Chaminade, Johanna Müller-Herrman, Lisa Maria Mayer, Ethel Smyth, Lola Stárková, Florentina Mallá, Josefina Dušková, Clara Schumann, Eleonora Ehrenbergová, Teresa Carreño, Wanda Landovská, o actrius com Otilie Sklenářová-Malá i Fanny Janauschek. També va escriure sobre personalitats de la música universal i txeca, com ara Chopin, Beethoven, Berlioz, Weber, Liszt, Smetana, Mozart, Txaikovski, i dels autors txecs Georg Benda, Josef Mysliveček, Václav Tomášek i Antonín Dvořák. Durant anys, ha escrit les crítiques i ressenyes d’actuacions operístiques al Teatre Nacional, el Teatre Vinohrady, els concerts de la Filharmònica Txeca, l’Associació de Música de Cambra, el Conservatori de Praga, la Song Growing Association, etc.^[1]

Va publicar obres sobre pedagogia musical, l'herència dels dons musicals i el desenvolupament de l'oïda, i sobre el patrimoni musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca i Arxius del Conservatori de Praga, al Museu Nacional i al Museu Txec de la Música.

Obres

Piano

• Inventions
• Concert Etude
• Reminders (1872)
• Neighborhood
• Mignonette-Polka (1875)
• Ni-Polka (1877–1878)
• Sychrovská Galop (1879)
• Tarantella, Op. 4 (approx. 1882)
• Polka melancholic
• Valse mignonne

Piano a quatre mans

• Marxa Festiva (1899)
• Cançó de bressol

Piano i violí

• Polonaise
• Sonata (1881)

Piano i veu

• An Dich (lyrics Maria Janitschek)
• Weiss das sie ja schon lange
• Frühlingslied (1880)
• Star of Hope (1880)
• Gute Nacht (1889)
• It seemed to me that you 'died (1890)
• Two songs for high voice
• Old-songs (1930)
• Two songs for high voice with piano accompaniment
• Believe me, the bloom on the wings of a butterfly
• How Gem (1883)
• Just watch
• Werners Jung Lied
• People were talking
• Liebeszauber
• The thickness of the eye (1880)
• Prayer (1880)
• In heaven and on earth
• Piper (1896)
• Pilgrim
• Kovařovic Andula (1896)
• You as a dreamy sky
• Evening Song
• Princess Dandelion (1901)

Piano i dues veus

• Three Czech Folksongs (1880)
• I would like
• Duets for Female Voices
• Star and hope (lyrics by Elizabeth Krásnohorská)

Cor femení

• Four songs for women's voices (1900)
• Duets for Female Voices
• Svatvečer

Cor masculí

• Torches here!
• Spouses
• Funny Chorus for four male voices (1901)

Cor mixt

• O salutaris Away (1901)

Orquestra

• Reminders (polka, 1872)
• Rusalka (polka, 1873)
• Sparks (gallop)
• Off (gallop, 1874)
• Zefyri (gallop, 1875)
• Mignonette (Polka, 1875)
• Josephine (gallop, 1878)
• Sychrovská (gallop, 1879)
• Slavic bouquet (Quadrille, 1879)
• Forest Legend (Quadrille, 1880)
• Waltz (1882)
• Memories of the castle Eisenberg (Quadrille, 1882)
• Tarantella (1882)^[3]

Referències

1. «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 12 maig 2021].
2. Národní, Knihovna Praze. Národní knihovna v Praze (1967). České hudebniny a gramofonové desky. Retrieved 11 November 2010.. 11 de Novembre de 2010. 
3. Hallová, Markéta «Emingerová, Kateřina». stav hudební vědy Filozofické fakulty Masarykovy Univerzity, 14-09-2010. Arxivat de l'original el 2018-04-05 [Consulta: 4 abril 2018].
4. «Emingerová, Kateřina | Grove Music» (en anglès). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000045494. [Consulta: 4 abril 2018].