Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juliol 1856 Praga (Txèquia) |
Mort | 9 setembre 1934 (78 anys) Praga (Txèquia) |
Sepultura | cementiri d'Olšany |
Formació | Conservatori de Praga |
Activitat | |
Ocupació | compositora, professora de música, pianista |
Ocupador | Conservatori de Praga |
Professors | Gustav Walter, Zdeněk Fibich i Vítězslav Novák |
Instrument | Piano |
Família | |
Germans | Helena Emingerová |
Kateřina Emingerová (Praga, 13 de juliol de 1856 - Praga, 9 de setembre de 1934) va ser una compositora, pianista i ensenyant musical txeca. També va ser una prolífica escriptora i periodista que va publicar un gran nombre de llibres, assajos, ressenyes i articles sobre música.[1]
Emingerová va néixer a Praga, filla Julie Emingerová i de l'advocat John Eminger. La seva germana, Helen Emingerová (1858 - 1943), va esdevenir una famosa pintora i artista gràfica. Kateřina va estudiar amb els mestres Frank Skroup, Bedřich Smetana, Adolf Čech, František Skuherský, Ludevít Walk, Adalbert i John Thundered, Josef Palecek i el tenor vienés Gustav Walter.
També va estudiar amb Josef Jiránek, Charles Slavkovských, Ludevít Walks, Henry Kaan a Berlin, i amb Karl-Heinrich Barth al Hochschule für Musik (1882–1883). Va fer classes particulars amb Zdenek Fibich i Vitezslav Novak i va començar a compondre a l'edat de tretze anys. Emingerová va estrenar el seu primer concert per a piano solista a l'edat de dinou anys a la sala de concerts de Konvikt.[2]
Durant els anys vuitanta del segle xix Emingerová va compondre danses, sobretot polques, que eren molt populars a les sales de ball de Praga. També va compondre per a orquestra, grups de cambra, cor i veu solista. L'any 1890 va començar a treballar al Conservatori de Praga, primer com a acompanyant i més tard, a partir de 1911, com a professora de piano i grups de cambra. Va continuar treballant al Conservatori durant 38 anys fins que es va jubilar el 1928.[3]
Encara més importants que les seves activitats com a compositora i docent destaquen les seves conferències –en dictà més d'un centenar– i com a escriptora d'articles i assajos sobre música. A principi del segle xx, va començar a contribuir a revistes com Dalibor, Hudební revue, Ženský svět (editat per Tereza Nováková), Ženský obzor, després Škola a rodina, Eva, Nová žena o Český ćtenář o diaris com Prager Presse, Národních listů i Národní politiky.[4][1] En els seus articles i conferències va promoure intèrprets i compositores, com ara Fanny Mendelssohn, Augusta Mary, Cecile Chaminade, Johanna Müller-Herrman, Lisa Maria Mayer, Ethel Smyth, Lola Stárková, Florentina Mallá, Josefina Dušková, Clara Schumann, Eleonora Ehrenbergová, Teresa Carreño, Wanda Landovská, o actrius com Otilie Sklenářová-Malá i Fanny Janauschek. També va escriure sobre personalitats de la música universal i txeca, com ara Chopin, Beethoven, Berlioz, Weber, Liszt, Smetana, Mozart, Txaikovski, i dels autors txecs Georg Benda, Josef Mysliveček, Václav Tomášek i Antonín Dvořák. Durant anys, ha escrit les crítiques i ressenyes d’actuacions operístiques al Teatre Nacional, el Teatre Vinohrady, els concerts de la Filharmònica Txeca, l’Associació de Música de Cambra, el Conservatori de Praga, la Song Growing Association, etc.[1]
Va publicar obres sobre pedagogia musical, l'herència dels dons musicals i el desenvolupament de l'oïda, i sobre el patrimoni musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca i Arxius del Conservatori de Praga, al Museu Nacional i al Museu Txec de la Música.