Katherine K. Davis va néixer a Sant Josep (Missouri) el 25 de juny del 1892.[2] A l'edat de 15 anys, Katherine va escriure la seva primera cançó, una marxa anomenada Ombra (Shadow March).[3] Acompanyada del seu germà, que era violinista, tocava totes les peces a les que tenia accés; una de les partitures, que va portar-li es seu pare com a record d'un viatge de negocis, va ser la de Madama Butterfly (una de les seves obres preferides).[2]
Katherine es va graduar de la secundària el 1910 a la St. Joseph High School[4] i va entrar al Wellesley College amb la intenció de cursar-hi literatura, tot i que va acabar graduant-se en música. A Wellesley va guanyar el premi Billings de composició.[5]
Com a pianista, organista, i compositora va impressionar a la universitat, fet que li va permetre impartir-hi classes de teoria i piano després de la seva graduació el 1914. Paral·lelament, va estudiar al New England Conservatory of Music de Boston el seu postgrau.[4] Durant la seva posterior estada a França va estudiar amb l'eminent directora i professora, Nadia Boulanger.[6]
Katherine va ensenyar música en la Concord Academy de Massachusetts i en Shady Hill School de Philadelphia. Durant els seus anys com a docent es va adonar de la falta de repertori coral que hi havia per a cors femenins i cors no professionals. Moltes de les obres que Katherine va compondre es van crear amb l’objectiu de suplir aquesta manca de repertori. Mentre estava ensenyant a Concord va estudiar música coral amb el compositor Thomas Whitney.[4]
Va formar part de la Societat Americana de Compositors, Autors i Publicadors, a més a més, la Universitat de Stenson en Florida la va guardonar amb un doctorat honorari.[5]
Katherine va morir el 20 d’abril del 1980 a l'edad de 87 anys, en Littleton, Massachusetts. Ella va deixar totes les seves composicions (òperes, música coral, cantates, obres per piano i també per orgue, etc) a disposició del departament de música de la universitat Wellesley.[1]
L'obra més cèlebre i popular de la seva extensa producció és la nadala anomenada El petit timbaler (The Little drummer boy).[7] Katherine va arranjar i traduir una melodia d'origen txec per convertir aquesta transcripció en una nadala. Aquesta nova nadala va aparèixer al 1941 i Katherine la va signar sota el pseudònim C.R.W. Robertson.[4] La compositora va explicar que la cançó se li va ocórrer quan estava intentant fer una migdiada, va dir que “les paraules es van escriure soles”.[2]
La lletra de la cançó parla d'un noi pobre que no podia oferir-li un present al nadó Jesús, l'únic que podia fer era tocar el seu tambor. Amb el permís de la Verge Maria va tocar el tambor i el nadó Jesús el va correspondre amb un somriure.[8]
La cançó la va gravar la família Trapp (Trapp family singers) sota el segell de RCA i poc després, al 1958, la va enregistrar el cor de Harry Simone.[7] Aquestes gravacions van provocar la viralització de la nadala que ràpidament es va popularitzar al continent. L'èxit de la cançó va originar moltes versions d'altres artistes d'entre les quals destaca la versió que van fer al 1977 Bing Crosby i David Bowie que van obtenir un gran èxit comercial assolint el tercer lloc en la llista dels “singles” del Regne unit amb més de 400.000 còpies venudes. El petit timbaler es va traduir i gravar en diferents idiomes: Marlenne Dietrich la va gravar en alemany al 1964, Nana Mouskouri en francès, Raphael la va donar a conèixer en castellà al 1964 sota el nom de El pequeño tamborilero.[9]