Kathleen Ollerenshaw

Plantilla:Infotaula personaKathleen Ollerenshaw

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Manchester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Didsbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Sud, Manchester, A 553 Con 53° 25′ 43″ N, 2° 15′ 30″ O / 53.4286°N,2.2583°O / 53.4286; -2.2583 Modifica el valor a Wikidata
High Sheriff of Greater Manchester (en) Tradueix
1978 – 1979
Presidenta Institute of Mathematics and its Applications
1978 – 1979
← Felip d'EdimburgSam Edwards →
77a Lord alcalde de Manchester
1975 – 1976
← Frederick BalcombeKenneth Franklin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSomerville College - doctorat (1931–1945)
St Leonards School (1925–1930)
Escola Lady Barn House (1918–1925) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiTheodore William Chaundy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuadrat màgic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, política, astrònoma, autora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell de Manchester (1956–1981)
Universitat de Manchester (1946–1949)
Shirley Institute (1936–1941) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTheodore William Chaundy Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Ollerenshaw Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Timpson i Mary Elizabeth Stops
Premis


Find a Grave: 225969430 Modifica el valor a Wikidata

Kathleen Ollerenshaw (Manchester, 1 d'octubre de 1912 - Didsbury, 10 d'agost de 2014) va ser una matemàtica i política britànica que va ocupar el càrrec d'alcaldessa de Manchester de 1975 a 1976 i va ser consellera en assumptes educatius del govern de Margaret Thatcher en els anys 80.

Educació i joventud

[modifica]

Va néixer amb el nom Kathleen Mary Timpson a Withington, Manchester, on va assistir a l'Escola Lady Barn House (1918–1926). Era la neta del fundador de l'empresa de reparació de calçat Timpson, que s'havia establert a Manchester provinent de Kettering al 1870.[1] Als vuit anys, era gairebé completamentament sorda. Les matemàtiques la van fascinar, inspirada en la directora de la seva escola, Jenkin Jones. Quan estudiava allà, va conèixer el seu futur marit, Robert Ollerenshaw.

Quan era jove, va assistir a la St Leonards School i al Sixth Form College de St Andrews, Escòcia. Als 19 anys va ser admesa a la obtenir admittance al Somerville Colleged'Oxford, per estudiar matemàtiques. Va completar el seu doctorat a Somerville l'any 1945 en "Xarxes Crítiques" sota la supervisió de Theo Chaundy. Va escriure cinc articles de recerca originals que ja li haguessin valgut per obtenir el doctorat sense la necessitat d'escriure una tesi formal.[2]

Quan era universitària, es va comprometre amb Robert Ollerenshaw, que s'estava convertint en un cirurgià militar distingit (Coronel R.G.W. Ollerenshaw, ERD, TD, BM, DMRD) i un pioner d'il·lustració mèdica.[3][4][5] Es van casar el setembre de 1939 i van tenir dos nens, Charles (1941–1999) i Florence (1946–1972). L'any 1942 va patir un avortament espontani i "va estar plorant sense parar durant tres dies" a causa de l'estrès pel fet que el seu marit combatia a la primera línia de foc a la Segona Guerra Mundial.[6]

Carrera

[modifica]

Després de la Segona Guerra Mundial, els Ollerenshaws es van traslladar a Manchester, on Kathleen va treballar com a professora universitària a temps parcial en el departament de matemàtiques de la Universitat de Manchester mentre educava els seus fills i seguia treballant en xarxes. L'any 1949, a l'edat de 37, va rebre la seva primera ajuda auditiva eficaç.

Kathleen Ollerenshaw, als 95, a la Societat Astronòmica de Manchester l'any 2007

A part del món acadèmic, Ollerenshaw va treballar com a Regidora pel partit Conservador al barri de Rusholme durant vint-i-sis anys (1956–1981), com a alcaldessa de Manchester (1975–1976), Xèrif de Gran Manchester de 1978 a 1979, i la principal impulsora en la creació de la Royal Northern College of Music. Va ser nomenada Freeman of the City de Manchester i va ser consellera en assumptes educatius del govern de Margaret Thatcher en els anys 80.

Va ser Presidenta de l'Institut de Matemàtiques i les seves Aplicacions de 1978 a 1979.[7] Va publicar com a mínim 26 articles matemàtics, sent la seva contribució més coneguda els quadrats màgics.[8] Després de la seva mort, va deixar un llegat en fideïcomís per donar suport econòmic a investigadors visitants distingits i activitats públiques a l'Escola de Matemàtiques de la Universitat de Manchester. Hi ha una conferència pública anual a la Universitat que porta el seu nom.[9]

Aficionada a l'astronomia, Ollerenshaw va donar el seu telescopi a la Universitat de Lancaster, on hi ha un observatori que duu el seu nom. Va ser membre honorària de la Societat Astronòmica de Manchester i va gestionar el correu de la Vicepresidència durant uns anys.

Ollerenshaw va assistir a la St Leonards School de Saint Andrews, i va ser presidenta de l'escola de 1981 a 2003. Va ser succeïda per Hazel Byford, portaveu Conservadora en la Cambra dels Lords. Va arribar als 100 anys l'octubre de 2012.[10]

Va morir a Didsbury el dia 10 d'agost de 2014, a l'edat de 101.[11] El seu marit i tots dos els seus fills havien mort abans que ella.

Honors i llegat

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Dame Kathleen Ollerenshaw, per Parlar de Moltes Coses: una autobiografia, Manchester Univ Premsa, 2004,   
  • Kathleen Ollerenshaw, David S. Brée: La majoria de-perfecte Pandiagonal Places Màgiques: la seva construcció i enumeració, Southend-damunt-Mar: Institut de Matemàtiques i les seves Aplicacions, 1998, 186 pàgines,   
  • Kathleen Ollerenshaw, Herman Bondi, Places Màgiques d'Ordre Quatre, Scholium Intl, 1983,   
  • Kathleen Ollerenshaw, Primer Ciutadà, Hart-Davis, MacGibbon, 1977,   
  • K. M. Ollerenshaw; D. S. Brée, "Més-perfecte pandiagonal places màgiques", dins: Matemàtiques Avui, 1998, vol. 34, pp. 139–143.  ISSN 1361-2042.
  • D. S. Brée I K. M. Ollerenshaw, "Pandiagonal màgic-places de places auxiliars mixtes", dins: Matemàtiques Avui, 1998, vol. 34, pp. 105–118.  ISSN 1361-2042.
  • Kathleen Ollerenshaw. 1944 Els Enreixats Crítics d'un Marc Quadrat. Revista del Londres Societat Matemàtica 19:75 part 3, pp. 178–184, {{format ref}} https://doi.org/10.1112/jlms/19.75_Part_3.178

Enllaços externs

[modifica]