Kelly Robson

Plantilla:Infotaula personaKelly Robson
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Edmonton (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alberta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, escriptora de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeA. M. Dellamonica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webkellyrobson.com Modifica el valor a Wikidata
X: kellyoyo Modifica el valor a Wikidata

Kelly Robson (Edmonton, 17 de juliol de 1967), és una escriptora de ciència-ficció, fantasia i terror.[1] Entre altres reconeixements, el 2018, la seua obra A Human Stain (2017) fou guardonada amb el premi Nébula, que concedeix anualment l'Associació d'escriptors de ciència-ficció i fantasia dels Estats Units.[2][3]

Trajectòria

[modifica]

Robson va créixer a Hinton (Alberta), a les Muntanyes Rocoses del Canadà, i estudià en la Universitat d'Alberta, i s'hi graduà en anglés. De 2008 a 2012, va escriure una columna sobre vins i begudes alcohòliques per a la revista femenina canadenca Chatelaine. Des del 2013, viu amb la seua parella, la també escriptora de ciència-ficció A. M. Dellamonica, a Toronto.[4]

El 2015, les primeres històries de Kelly van aparéixer en Clarkesworld, Tor.com i Asimov, i en les antologies New Canadian Noir, In the Shadow of the Towers i License Expired. El 2018, l'editorial espanyola Pulpture publicà l'antologia de terror Agua en los pulmones, en què s'incloïa el relat premiat de Robson A Human Stain (Una taca humana), al costat d'altres de les autores Lucy Taylor i Ruthanna Emrys.[5][6]

Reconeixements

[modifica]

Robson ha rebut diversos premis internacionals des de les seues primeres publicacions. El 2016, Waters of Versailles fou nominada al premi Nébula a la millor novel·la, i rebé el premi Aurora a la millor novel·la curta canadenca.[7] Dos anys més tard, el 2018, guanya el premi Nébula al millor relat per Human Stain, publicat en Tor.com.[8] I, el 2019, l'aventura sobre viatges en el temps Gods, Monsters and the Lucky Peach rep el premi Aurora al millor relat, i queda finalista dels premis Hugo, Nébula, Theodore Sturgeon i Locus.[9][10][11]

Obra

[modifica]

Novel·les curtes

[modifica]

Relats

[modifica]
  • 2015 – The Three Resurrections of Jessica Churchill. Clarkesworld.
  • 2015 – Good for Engrapis. Exiliï Editions.
  • 2015 – Two-Year Man. Dell Magazins.
  • 2015 – The Gladiator Lie. ChiZine Publications.
  • 2016 – The Eye of the Swan. A Tremontaine Story. Tor.com.
  • 2018 – What Gentle Women Dare. Uncanny Magazine.
  • 2019 – Skin City. The Verge's Better Worlds.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ locusmag. «Kelly Robson: Time-Travel Eco-Wars» (en anglès americà). Locus Online, 10-09-2018. [Consulta: 8 febrer 2020].
  2. ↑ Fictions, © 2019 Science. «A Human Stain» (en anglés). The Nebula Awards®. [Consulta: 9 febrer 2020].
  3. ↑ Liptak, Andrew. «Here are the winners of the 2018 Nebula Awards» (en anglés). The Verge, 20-05-2018. [Consulta: 9 febrer 2020].
  4. ↑ admin. «Spotlight on: Kelly Robson, Writer» (en anglès americà). Locus Online, 28-08-2016. [Consulta: 9 febrer 2020].
  5. ↑ «Agua en los pulmones». www.goodreads.com. [Consulta: 9 febrer 2020].
  6. ↑ «VVAA: Agua en los pulmones» (en espanyol). Libros Prohibidos, 05-12-2018. [Consulta: 9 febrer 2020].
  7. ↑ Fictions, © 2019 Science. «Waters of Versailles» (en anglés). The Nebula Awards®. [Consulta: 9 febrer 2020].
  8. ↑ «sfadb : Kelly Robson Awards». www.sfadb.com. [Consulta: 8 febrer 2020].
  9. ↑ Publishing, Tor com. «Gods, Monsters, and the Lucky Peach by Kelly Robson | Tor.com Publishing» (en anglés). Tor Publishing. Arxivat de l'original el 2020-06-01. [Consulta: 9 febrer 2020].
  10. ↑ Fictions, © 2019 Science. «Gods, Monsters, and the Lucky Peach» (en anglés). The Nebula Awards®. [Consulta: 9 febrer 2020].
  11. ↑ «Kelly Robson» (en espanyol). La Nave Invisible, 16-12-2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
  12. ↑ Liptak, Andrew. «Kelly Robson on burlesque and privacy in a futuristic Toronto» (en anglès). The Verge, 06-02-2019. [Consulta: 8 febrer 2020].