Kenneth MacMillan

Plantilla:Infotaula personaKenneth MacMillan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióGreat Yarmouth High School (en) Tradueix
Royal Ballet School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre i ballet Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócoreògraf, mestre de dansa, ballarí de ballet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeborah MacMillan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webkennethmacmillan.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0534014 IBDB: 1285
Musicbrainz: 51dabb6a-531e-460c-ab8f-1ff6eb8b31d6 Discogs: 5215043 Find a Grave: 11143183 Modifica el valor a Wikidata

Kenneth MacMillan (Dunfermline, 11 de desembre 1929 - Londres, 29 d'octubre 1992)[1] va ser un ballarí i coreògraf de dansa clàssica.

Va estudiar a l'escola del Sadler's Wells Theatre i va ballar en diverses de les seves companyies de ballet fins a 1946. La seva primera coreografia va ser Somnambulism de 1953,[1] seguida de Danses concertants el 1955. La seva coreografia del ballet Romeu i Julieta de 1965, va tenir ressò internacional. Va ser director de dansa de l'Òpera Alemanya de Berlín entre 1966 i 1969.[2] El 1970 va ser designat director del Royal Ballet of London i el 1977 va renunciar per tornar-se coreògraf principal de la companyia. Entre d'altres dels seus ballets es troben Anastasia de 1971, L'histoire de Manon de 1974 arranjament de Luca, que entrà molt aviat amb èxit en el repertori del Royal Ballet, en part mercès a la interpretació de la parella Antoinette Sibley-Anthony Dowell i Isadora de 1981.

Entre les seves coreografies més notables cal mencionar també: Triad (Prokófiev, 1972);[3] The Seven Deadly Sins (Weill, 1973);[4] Elite Syncopations (S. Joplin, 1974);[5] The Four Seasons (Verdi, 1975) Rituals (Bartók, 1975).[6] No tan sols per al Royal Ballet, sinó també per d'altres companyies va crear coreografies que han restat en el repertori, com Song of the Earth (Mahler, 1965).[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Kenneth MacMillan, el maestro del ballet». El País, 31-10-1992 [Consulta: 2 maig 2021].
  2. ↑ Sulcas, Roslyn «Kenneth MacMillan’s School of Ballet Sex, Neurosis and Grit» (en anglès). The New York Times [Consulta: 2 maig 2021]. «More surprising, because less well-known, was “Concerto,” the first work that MacMillan made when he took up a new job as the artistic director of Deutsche Oper Ballet in Berlin in 1966. (He returned to England in 1969 to take up the directorship of The Royal Ballet.)»
  3. ↑ Craus, Massimiliano «Si festeggia William Shakespeare attraverso le coreografie di tutti i tempi» (en italià). Fanpage.it, 23-04-2016 [Consulta: 2 maig 2021]. «...Triad di Kenneth MacMillan per il Royal Ballet nel 1972...»
  4. ↑ «The Seven Deadly Sins» (en anglès). Royal Opera House Collections Online. Arxivat de l'original el 2021-05-02. [Consulta: 2 maig 2021].
  5. ↑ «Elite Syncopations taking stage» (en anglès). Salina Journal, 09-10-2020 [Consulta: 2 maig 2021]. «Elite Syncopations is a one-act ballet created in 1974 by Kenneth MacMillan for the Royal Ballet.»
  6. ↑ Levene, Louise «The long life of Kenneth MacMillan’s ‘Manon’» (en anglès). Financial Times, 26-09-2014 [Consulta: 2 maig 2021].
  7. ↑ Jennings, Luke «Song of the Earth/La Sylphide; Kenneth MacMillan: A National Celebration – review» (en anglès). The Guardian, 22-10-2017 [Consulta: 2 maig 2021]. «English National Ballet is currently touring Song of the Earth, perhaps MacMillan’s most profound and resonant work, which he created for Stuttgart Ballet in 1965.»