(mn) ᠬᠠᠩᠭᠠᠢ ᠨᠢᠷᠤᠭᠤ | ||||
| ||||
Tipus | Serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Arkhangai (Mongòlia), Província d'Övörkhangai (Mongòlia), província de Baiankhongor (Mongòlia) i Província de Zavkhan (Mongòlia) | |||
Localització | Oest de Mongòlia | |||
| ||||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Cims destacats | Otgon Tenger Uul, Erkhet | |||
Altitud | 4,031 m | |||
Mida | 1.350 () × 754 () km | |||
Punt més alt | Otgontenger (en) (4.008 m ) | |||
Superfície | 532.385 km² | |||
Les muntanyes Khangai són una serralada de la Mongòlia central, a 400 km de la capital, Ulaanbaatar. S'estenen des del nord-oest fins al centre del país, aproximadament uns 100 km a l'est de les muntanyes Altai i són un dels cinturons de muntanyes més grans de l'Àsia interior, amb una extensió de 150.000 km2.[1]
El pic més alt n'és l'Otgon Tenger Uul, que té una alçada de 3.905, 4.021, o 4.031 m segons diferents fonts i que és l'únic amb neu permanent. El segon cim en alçada és el mont Erkhet, de 3.535 m.
Les muntanyes Khangai alimenten els principals rius que discorren en direcció nord i que pertanyen a la conca de l'Àrtic, com ara l'Orkhon, Selenge, Ideriin, Zavkhan, Orog, i Böön tsagaan.
L'estructura actual de la serralada és heterogènia. Hi ha zones amb valls fluvials en forma de V envoltades per muntanyes que s'alcen 1.000 m o més sobre el fons de la vall. En altres zones, els pendents envolten valls amples de fons pla per on circulen rius que es divideixen en branques i formen meandres amplis.
Actualment, només hi ha proves d'una petita glacera moderna, tot i que durant el Pleistocè estaven més esteses.[2]
Durant el Cenozoic, hi van esdevenir nombrosos episodis volcànics de laves basanítiques que recorrien desenes de quilòmetres a través de relleus poc pronunciats, com a colades de vall.[1]