Khi2 d'Orió

Per a altres significats sobre Khi¹ Orionis, vegeu «Khi1 Orionis».
Infotaula objecte astronòmicKhi2 d'Orió
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2Ia[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.615 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi61,9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,63 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva20.740 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7636 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,5 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)0,962 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar43 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,8 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial250 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 3m 55.1844s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 8' 18.4281''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,12[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat466.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Khi² d'Orió (χ² Orionis) és un estel a la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,65. Encara que comparteix la denominació de Bayer «Khi» amb Khi¹ Orionis, no existeix relació física entre ambdós. Mentre que Khi¹ d'Orió és una nana groga a només 28,7 anys llum del sistema solar, Khi² d'Orió es troba tan allunyada que la seva distància no pot ser mesurada per paral·laxi. El valor generalment adoptat —per la seva probable pertinença a l'associació estel·lar OB de Bessons— és de 4.900 anys llum.

Com cal esperar per la seva distància i lluentor, Khi² d'Orió és una supergegant o hipergegant blanc-blavós enormement lluminós, 410.000 vegades més que el Sol. De tipus espectral B2Ia, el seu radi és 59 vegades més gran que el radi solar, equivalent a 0,28 ua. Se sap a més que Khi² Orionis és un estel binari; la seva duplicitat descoberta mitjançant ocultació.

Amb una massa estimada de 35 - 40 masses solars, l'edat de Khi² d'Orió és de només 5 milions d'anys. En un futur no gaire llunyà esclatarà com una brillant supernova, en produir-se el col·lapse del seu nucli de ferro, ja que la fusió nuclear no progressa més enllà d'aquest element. Encara que la major part dels nuclis col·lapsen en un estel de neutrons, l'enorme massa de Khi² d'Orió pot fer que el seu nucli acabi formant un forat negre.

Referències

[modifica]
  1. Nancy Roman «Revised Standards for Supergiants on the System of the Yerkes Spectral Atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, 11-1950, pàg. 362–364. DOI: 10.1086/145351.
  2. «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. Almudena Alonso Herrero «The IACOB project. I. Rotational velocities in northern Galactic O- and early B-type stars revisited. The impact of other sources of line-broadening» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2014, pàg. 135–135. DOI: 10.1051/0004-6361/201322758.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.