S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de Ferro i romana d'Orient.[4] El lloc ha estat identificat des d'antic (per Prawer i Benvenisti, 1970) amb el lloc croat anomenat Caphrapalos, però aquesta identificació no ha estat acceptada per Finkelstein.[5]
Es va trobar un fragment de l'era otomana, però Finkelstein troba aquesta identificació "qüestionable".[5] El poble modern va ser refundat al segle xviii.[3] Abans de convertir-se en una solució permanent, era una khirba, és a dir, un acord temporal. Khirbet Abu Falah es va convertir en una vila permanent quan els clans Jaradat i Shu'man es van traslladar des d'al-Mazra'a ash-Sharqiya a causa d'una disputa amb altres clans d'aquest poble.[6]La vila va rebre el nom d'un dels seus líders, Abu Falah.[3]
En 1838 Abu Felah fou registrada com a vila musulmana, part de l'àrea Beni Salim situada a l'est de Jerusalem.[7]
Una llista dels pobles otomans d'aproximadament 1870 va mostrar que el poble, anomenat "Chirbet abu-fellah", tenia 265 habitants, amb un total de 58 cases, tot i que el recompte de població només era d'homes. També va assenyalar que estava localitzat sl <dr de Turmus Ayya.[8][9]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure com "un petit vilatge en un lloc elevat, amb ruïnes."[10] També van assenyalar que: "sembla un lloc antic; hi ha cisternes i un antic birkeh, en part de maçoneria de bona mida i en part tallat en roca, amb fonaments. El lloc encara està habitat."[11]
En 1896 la població de Chirbet abu felah era estimada en unes 816 persones.[12]
En 1945 la població era de 710 musulmans,[15] mentre que l'àrea de terra era de 8,186 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[16] D'aquests, 3.080 eren plantacions i terra de rec, 1,615 per a cereals,[17] mentre 19 dúnams eren sòl edificat.[18]