خربة المالح | ||||
Tipus | assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Vila | ||||
Organització política | ||||
Governació | Tubas | |||
Khirbet al-Malih (àrab: خربة المالح, Ḫirbat al-Māliḥ) és un llogaret inclòs al municipi palestí d'Ein al-Beida, de la governació de Tubas, al nord-est de Cisjordània, a uns 10 kilòmetres a l'est de Tubas.[1]
Khirbet al-Malih data del període de govern otomà a Palestina quan s'hi assentaren turcs. Els residents actuals són del clan Daraghmah que han viscut a la zona durant 50 anys. Van arribar des de Tubas i d'Hebron a la recerca de pastures i aigua, ja que eren agricultors i ramaders. Al-Malih vol dir "salat" i el nom del poble és deu a la deu propera d'al-Malih en, que és d'aigua salada.[1]
En 2002 el ministres d'autoritats locals de l'Autoritat Nacional Palestina va nomenar un comitè de desenvolupament local compost de sis membres per governar Khirbet al-Malih.[1]
Khirbet al-Malih està situat en una elevació moderada de 32 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el riu Jordà a l'est, el llogaret d'Al Farisiya i la vall del Jordà al nord, i Tayasir i al-Khirbet 'Atuf al sud.[1]
L'àrea total de Khirbet al-Malih és d'uns 19.000 dúnams, que representen aproximadament el 2.7% de la terra de la governació de Tubas. Uns 500 dúnams són àrea poblada, mentre que 12,000 dúnams són terres agrícoles, 4,000 dúnams són coberts de boscos i 3,500 dúnams són àrees confiscades per Israel.[1]
Compta amb un clima moderat; la precipitació mitjana anual és de 294 mm, la temperatura mitjana anual és de 21-22 ° C i la humitat mitjana anual és de 53%.[1]
En el cens de 1997 de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCB), la població total de Khirbet al-Malih era de 151 persones, de les quals 77 eren homes i 74 dones. La majoria de la població (56,3%) són menors de 20 anys.[2] Hi havia 25 llars residents en 27 unitats d'habitatge.[1] Segons l'OCPE Khirbet al-Malih tenia 206 habitants a mitjans de 2006—un increment de 35.4% el 1997. La vila és formada per quatre famílies: Darawsheh (60%), Zowahra (20%), Majedah (10%) i Bashareaat i Bani Audah (10%).[1] No hi ha refugiats palestins a la vila.[3]
Els residents de Khirbet al-Malih són totalment dependents de les activitats agrícoles i el 90% dels habitants treballen en la ramaderia i l'agricultura, que forma la principal font d'ingressos. Dels 6.160 dúnams de terra que es conrea, el 80% són terres de cultiu, mentre que el 20% són verdures. Juntament amb la fracció d'al-Farisiya, hi ha 485 caps de bestiar, 430 cabres i 4.700 ovelles.[1]
Després de la Segona Intifada que va començar el 2000, pocs (10%) obtenen feina en el mercat laboral israelià causa que se'ls ha donat menys permisos de treball a Israel. El 2000, la renda mediana era de 1500 NIS, però en 2005 va ser de 500 NIS, una disminució del 65%.[1] Segons l'alcalde Arif Daraghmeh als residents de Khirbet al-Malih l'Administració Civil Israeliana no els permet construir estructures permanents des que la vila fou situada en l'Àrea C. Malgrat viure-hi durant generacions, Daraghmeh afirma el poble rep regularment ordres de demolició, que els obliga a viure en tendes de campanya o habitatges de tova sense connectar a la xarxa d'aigua, mentre que els colons israelians del proper moshav, Shadmot Mehola, viuen en una comunitat tancada, amb cases de dos pisos, fanals i parcs infantils.[4]