Khirbet et-Tannur

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Khirbet et-Tannur
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 58′ 07″ N, 35° 42′ 23″ E / 30.968703°N,35.706499°E / 30.968703; 35.706499
Escultura nabatea d'una lluita d'àguila i serp. Cincinnati Art Museum

Khirbet et-Tannur (àrab: خربة التنور, Ḫirbat at-Tannūr) és un antic temple d'un santuari nabateu que es troba a la part alta del turó de Jebel Tannur, al Uadi Hasa, uns 70 km al nord de Petra, a Jordània.

D'acord amb la iconografia de les estàtues de culte trobades, el temple sembla haver estat dedicat a la dea de la fertilitat Dèrceto i a Zeus-Hadad, o potser a altres déus propis amb aquesta forma, qüestió que encara està en estudi.[1]

Hi ha sols una inscripció en què s'esmente una deïtat amb referència al déu edomita Qos, que era l'equivalent del déu àrab Quza, déu de les muntanyes, pluges i tempestes, i déu del cel.[2]

Història

[modifica]

Khirbet et-Tannur fou excavat el 1937 per l'arqueòleg nord-americà Nelson Glueck, llavors director de l'Escola Americana de Recerca Oriental de Jerusalem (Palestina), i el Departament d'Antiguitats de Jordània.[3] No fou fins al 1965 quan Glueck en publicà Deities and Dolphins com a informe final.

Khirbet et-Tannur al principi era un santuari a l'aire lliure nabateu, amb un altar al cim d'un pujol aïllat. En el segle ii aC esdevingué un important centre de pelegrinatge, en què es retia culte a les seues deïtats i s'hi celebraven festes com l'inici d'any a la primavera o per agrair la collita. El temple s'amplià i s'hi va construir un temple religiós similar als d'altres regions nabatees, que conegué tres fases constructives.

La primera fase del temple és del voltant dels anys 8-7 abans de la nostra era, gràcies a una inscripció gravada en un petit bloc de pedra.[4] La fase final fou datada per Glueck, observant les escultures i els trets arquitectòniques del temple i les sales annexes, cap a al voltant del primer quart del segle ii. Un estudi sobre les troballes de ceràmica, ossos d'animals i restes de plantes carbonitzades posa en relleu que va haver-hi enllaços socials creats per la pràctica de la consumició de menjar i beguda en àpats rituals. S'hi preparava i consumia part dels animals sacrificats, amb pa, coques, pastissos i vi.[5]

Referències

[modifica]
  1. Judith S. Mckenzie, Sheila Gibson i At. Reyes. «Reconstruction of the Nabataean Temple Complex at Khirbet Et-tannur» (en anglés) p. 76. Palestine Exploration Quarterly, 01-01-2002. DOI: 10.1179/peq.2002.134.1.44. [Consulta: 25 febrer 2019].
  2. John F. Healey. «The Religion of the Nabataeans: A Conspectus» (en inglés) p. 127. Brill, 2001. [Consulta: 25 febrer 2019].
  3. «Khirbet Et-Tannur» (en anglés). World Monuments Fund, 2008. [Consulta: 25 febrer 2019].
  4. Alpass, Peter, John «The Religious Life of Nabataea» (en anglés). Tesis Durham University, 2011, pàg. 244-245 [Consulta: 25 febrer 2019].
  5. Kamash, Zena «‘Sweet and Delicious, he who Tastes it will Go Back to it’: Food, Memory and Religion in the Roman Middle East». Theoretical Roman Archaeology Journal, 1, 1, 03-10-2018, pàg. 7. DOI: 10.16995/traj.146. ISSN: 2515-2289.