Kikimora

Kikimora

Il·lustració d'una Kikímora per Iván Bilibin (1934)
Tipus	personatge mitològic
Context
Mitologia	mitologia eslava
Altres
Part de	mitologia bielorussa, mitologia russa i folklore rus

Kikímora (en rus: кики́мора, IPA: [kʲɪˈkʲimərə]) és una criatura llegendària, un esperit femení de la llar de la mitologia eslava. El seu paper a la llar sol estar juxtaposat amb el del domovoi, mentre que un d'ells es considera un esperit "dolent" i l'altre, és considerat un esperit "bo". Quan la kikímora habita en una casa, viu darrere de l'estufa o en el soterrani, i generalment produeix sorolls similars als que fan els ratolins per a obtenir menjar.

Kikimory (en plural) va ser la primera explicació tradicional per a la paràlisi del son en el folklore rus.

La paraula kikímora es creu que ha derivat de la paraula udmurto kikka-murt, que significa espantaocells (literalment persona feta de bosses), encara que també existeixen altres hipòtesis etimològiques. El OED (Oxford dictionary) vincula a mora amb la paraula egua (mare en anglès) del malson; a més, l'evidència lingüística no concloent suggereix que la paraula francesa cauchemar també podria haver derivat de la mateixa arrel.^[1]

Referències al folklore

En el folklore polonès, les mores són les ànimes de les persones vives que abandonen el cos durant la nit, i se les pot veure com a trossos de palla, cabells o arnes. En conseqüència, una mora polonesa, o můra txeca designa tant una espècie d'elf o esperit com a una "papallona nocturna".^[2] En altres llengües eslaves, vocables que tenen el doble significat d'arna són: mashra en caixubi, i mora en eslovac.^[3]

En croat, mora es refereix a un "malson" (nightmare). Mora o Mara és un dels esperits de l'antiga mitologia eslava. Mara era un esperit fosc que pren la forma d'una dona maca i després visita als homes dins dels seus somnis, els tortura amb desitjos i els lleva la vida. A Sèrbia, una egua (mare) és denominada mora, o noćnik / noćnica ("criatura nocturna", masculina i femenina respectivament).^[4] A Romania se'ls coneix com moroi.

Característiques i comportaments

És una creença popular que la mora penetra en una habitació a través de l'ull del pany, s'asseu al pit dels que dormen i els tracta de matar penjant-los. Per a rebutjar a les mores, als nens se'ls explica que han de mirar cap a la finestra o donar volta el coixí i fer el senyal de la creu sobre ella (prekrstiti jastuk); al començament del segle xix, Vuk Karadžić indica que les persones espanten les mores deixant una escombra invertida darrere de la porta, o col·locant el seu cinturó sobre el llit, o recitant una extensa pregària abans d'anar-se'n a dormir.^[5]

Existeixen dos tipus diferents de Kikímores. La que prové del bosc està casada amb el Domovói. L'altra ve del pantà (rus: кики́мора боло́тная : ) i es troba casada amb Leshy. Es diu que es pot identificar per les seves petjades humides. Quan els constructors de cases desitjaven fer-li el mal a algú que compra una casa, ells convocaven a la Kikímora, una vegada que ella havia entrat en una casa, era molt difícil treure-la.

Quan la casa està en ordre, la Kikímora cuida les gallines i les tasques de la llar. Cas contrari, ella xiula, trenca la vaixella, i fa sorolls a la nit. Ella també surt de nit i fila.^[6]

Referències

1. «Mare». OED. [Consulta: 22 abril 2012].
2. Grimm 1883
3. «Mora». KSSJ. [Consulta: 5 setembre 2016].
4. Pócs 1999 gives the feminine form.
5. Karadžić, Vuk (1898), Srpski rječnik, ISBN 9789639116184, <https://books.google.com/books?id=b4d-AAAAMAAJ>
6. «Polish Supernatural Spirits». Arxivat de l'original el 26 de octubre de 2009.