Kishurra

Kishurra fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, a l'Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7km al nord de Shuruppak. El seu nom voldria dir "lloc del límit" o "Punt de Frontera". La seva deïtat principal fou Ninurta i després Ishara.[1] Correspon a la moderna Tell Abu Hatab, a la governació d'al-Qadisiyya, a l'Iraq. Els arqueòlegs alemanys (el primer Robert Koldewey el 1902) han trobat nombroses tauletes a l'excavació de Tell Abu Hatab.[2][3][4]

Kisurra fou fundada vers el 2700 aC, al II període dinàstic. A Kisurra el canal d'Isnnitum s'unia a l'Eufrates.[5] El rei Itur-Šamaš, vers el 2138 aC, va construir la porta d'Hadi-El i la muralla.[6] Vers el 2113 aC va perdre la seva independència a mans d'Ur. Vers el 2048 aC el rei de Kisurra fou enderrocat per Bur-Sin d'Ur. Urnammu d'Ur va enderrocar a Ibbi-Šamaš el 2013 aC.[7] Després la ciutat va deixar de jugar cap paper rellevant i va subsistir com a centre comercial i de transport a través d'Acàdia i després de l'imperi de Babilònia, declinant en temps d'Hammurabi com mostren les excavacions i les tauletes cuneïformes (vers 1800 aC).[8] En aquell temps (segle xviii aC) és quan s'esmenta com a ciutat independent per darrera vegada.

Reis

[modifica]
  • Itur-Šamaš, vers 2138 aC
  • Manabaltiel vers 2123 aC
  • Šarrasyurrm vers 2108 aC
  • Ubaya vers 2093 aC
  • Zikrum vers 2078 aC
  • Ibbi-Šamaš vers 2030-2013 aC

Notes

[modifica]
  1. ↑ Isara
  2. ↑ Walter Andrae, Die Umgebung von Fara und Abu Hatab, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 16, pàgs 24-30, 1903
  3. ↑ Walter Andrae, Ausgrabungen in Fara und Abu Hatab. Bericht über die Zeit vom 15. August 1902 bis 10. Januar 1903, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 17, pàgs. 4-35, 1903
  4. ↑ E. Heinrich, Fara: Ergebmisse der Ausgrabungen der Deustchen Orient Gesellschaft in Fara und Abu Hatab 1902/03, J.C. Hinrichs, 1931[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Sumerian Waterways». Arxivat de l'original el 2007-07-17. [Consulta: 30 octubre 2011].
  6. ↑ NETBible: Babylon
  7. ↑ Zimmerer, Neil (2003) The Chronology of Genesis: A Complete History of the Nefilim. Adventures Unlimited Press ISBN 1931882223 p30
  8. ↑ Rogers, Robert William (1915) A History of Babylonia and Assyria. The Abingdon Press p435

Bibliografia

[modifica]
  • Anne Goddeeris, Tablets from Kisurra in the collections of The British Museum, Harrasowitz, 2009, ISBN 978-3-447-06064-6
  • Anne Goddeeris, The Economic Basis of the Local Palace of Kisurra, Zeitschrift für Assyrologie und vorderasiatische Archäologie, vol. 97, nº 1, pàgs. 47-85, 2007
  • Burkhart Kienast, Die altbabylonischen Briefe und Urkunden aus Kisurra, Steiner, 1978, ISBN 3515025928
  • E. J. Banks, Impressions from the Excavations by the Germans at Fara and Abu Hatab, Biblical World, vol. 24, pp. 138–146, 1904

Enllaços externs

[modifica]