El Klavierbüchlein für Wilhelm Friedemann Bach (en català, Petit llibre per a Wilhelm Friedemann Bach), titulat en el manuscrit original en alemany antic com a Clavier-Büchlein vor Wilhelm Friedemann Bach, és una col·lecció d'obres musicals per a teclat realitzada pel compositorbarrocalemanyJohann Sebastian Bach. El va elaborar per al segon dels seus fills i primogènit, Wilhelm Friedemann Bach.
Bach va començar la compilació l'any 1720. La majoria de les peces formen parts d'obres més extenses i més conegudes, com són El clavecí ben temprat (BWV 846-893) i les Invencions i simfonies (BWV 772-801). L'autoria d'un bon nombre de les peces incloses és objecte de debat, especialment pel que fa als cèlebres Dotze petits preludis (BWV 924–930, 939–942 i 999), algun atribuït al mateix Wilhelm Friedemann.
Les obres integrants del llibre apareixen ordenades per ordre de complexitat, començant per la més simple.[1] D'aquestes la Applicatio en do major BWV 994 i el Preludi en sol menor BWV 930 són especialment destacables perquè són les dues úniques obres de Bach que mostren les digitacions que prescriu Bach de la seva pròpia mà. En l'altra obra en la qual apareixen digitacions, el Preludi en do major BWV 870a, les anotacions ja no són del propi Bach sinó, probablement, del seu deixeble i successor a Weimar, Johann Caspar Vogler.[2]
1. Applicatio en do major BWV 994: exemples de digitació d'escales i acords.
2. Præambulum en do major BWV 924 (Nou petits preludis, núm. 1)
3. Preludi coral per a orgue "Wer nur donin lieben Gott lässt walten" BWV 691a
4. Preludi en re menor BWV 926 (Nou petits preludis Núm. 3)
5. Preludi coral per a orgue "Jesu, meine Freude" BWV 753 (incomplet)
6. Alemanda en sol menor BWV 836 (possiblement atribuïble a Wilhelm Friedemann Bach)
7. Allemande en sol menor BWV 837 (fragment, possiblement atribuïble a Wilhelm Friedemann Bach)
8. Præambulum en fa major BWV 927 (Nou petits preludis núm. 4)
9. Præambulum en sol menor BWV 930 (Nou petits preludis núm. 7)
10. Preludi en fa major BWV 928 (Nou petits preludis núm. 5)
18. Preludi 5 en mi menor BWV 855a, versió prèvia i alternativa. Addicionalment, posteriorment fou arranjada per a pianoforte per Alexander Siloti i transportada com un Preludi en si menor.
25. Peça per a clavecí, composta per J. C. Richter. – Suite per a clavecí de Johann Christoph Richter, que inclou només dos moviments: Allemande i Courante.[3]
48. Partita di Signore Steltzeln, suite per a clavecí en sol menor de Gottfried Heinrich Stölzel. Quatre moviments: Obertura, Air Italià, Bourrée, Minuet. El minuet va ser utilitzat per Bach en al trio BWV 929, que es va convertir en el Nou petit preludi 6 que també es troba parcialment en la tercera Suite francesa BWV 814.