Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 15 març 1950 ![]() Emmen (Suïssa) ![]() | ||||||||||||||||||||||||||
President del Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians | |||||||||||||||||||||||||||
En el càrrec des de 1 de juliol de 2010 | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | ![]() | ||||||||||||||||||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Lucerna | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Teologia dogmàtica, Teologia moral, litúrgia i ecumenical theology (en) ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1996–), sacerdot catòlic (1982–), professor d'universitat, teòleg, escriptor ![]() | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupador | University of Lucerne (en) ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||||||||
Consagració | 6 de gener de 1997 per Joan Pau II | ||||||||||||||||||||||||||
Proclamació cardenalícia | 20 de novembre de 2010 per Benet XVI Cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore | ||||||||||||||||||||||||||
Altres ocupacions | Bisbe de Basilea (1995-2010) | ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||
març 2013 | Conclave de 2013 ![]() |
||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
Ut Sit in Omnibus Christus Primatum Tenens | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Kurt Koch (nascut el 15 de març de 1950) és un cardenal suís de l'Església Catòlica, que actualment presideix el Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians des de l'1 de juliol de 2010. És també bisbe emèrit de Basilea, on serví des de 1995 i fins a dimitir de la seu el 2010.
Kurt Koch va néixer a Emmenbrücke, al cantó de Lucerna. Estudià teologia a la universitat Ludwig-Maximilians de Múnic i a la universitat de Lucerna, graduant-se el 1975 amb un doctorat en teologia. Va ser ordenat al presbiterat el 20 de juny de 1982.
El 21 d'agost de 1995 Kock va ser elegit bisbe de Basilea; sent la seva elecció confirmada pel Papa Joan Pau II el 6 de desembre següent. Rebé l'ordenació episcopal el 6 de gener de 1997 del mateix Joan Pau II, amb els arquebisbes Giovanni Battista Re i Jorge María Mejía servint com a co-consagradors.
Quan el 20 de maig de 2004 un grup d'intel·lectuals i teòlegs suïssos advocaren per la dimissió de Joan Pau II, Koch ho va descriure com a «disgust i deslleial», car, a més, la data coincidia amb el 84è aniversari del pontífex.[1] El 2006, en una entrevista al Neue Zürcher Zeitung,[2] donà suport en favor de la llibertat dels musulmans a construir minarets a Suïssa, tot i que demanava per una major llibertat religiosa pels cristians als països musulmans.[3]
El 27 de juny de 2007, Koch, conjuntament amb altres prelats, assistí a una sessió d'informació del Cardenal Secretari d'Estat, Tarcisio Bertone, al Palau Apostòlic sobre l'imminent motu proprio del papa Benet XVI rebaixant els requisits per celebrar la Missa Tridentina.[4]
El juliol de 2007, Koch defensà el document de la Congregació de la doctrina de la Fe clarificant l'expressió "subsisteix en" a Lumen Gentium, amb el reconeixement que el document podia semblar confús o feridor pels Protestants; i observà que el document i la seva recepció mostrava la diferència entre els objectius ecumènics dels catòlics i els ortodoxos per un costat i els protestants per l'altra.[5][6]
Koch va presidir la Conferència Episcopal Suïssa entre 2007 i 2010. És membre del Consell Suís de Religions.
El Papa Benet XVI anuncià el nomenament de Koch com a President del Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians l'1 de juliol del 2010, rellevant el cardenal Walter Kasper, que hagué de dimitir en haver acomplert l'edat límit.[7][8] Koch va ser en aquell moment promogut a arquebisbe. Com ell narrà, «El Sant Pare em va dir al febrer, en una audiència personal, el seu desig que comencés a encapçalar aquest consell. Va ser una gran joia per a mi, car l'ecumenisme sempre ha estat al meu cor car al meu país, Suïssa, els Protestants els tenim molt a prop nostre i també tinc un interès particular en les Esglésies Orientals.»[9]
El 16 d'octubre de 2010, el Papa Benet nomenà Koch com a membre de la Congregació de la doctrina de la Fe per un període de cinc anys renovables.[10]
El 20 d'octubre de 2010, el Papa Benet XVI anuncià que Koch estaria a la llista dels nous cardenals que es crearien al consistori del 20 de novembre; sent proclamat Cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore. El 29 de desembre de 2010, Koch va ser nomenat membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals i del Consell pontifici per al Diàleg Interreligiós.[11]
Koch encapçalà la delegació vaticana a Istanbul davant el Patriarca Ecumènic de Constantinoble, el Patriarca Bartomeu I, per a la festivitat de Sant Andreu Apòstol el 30 de novembre de 2010 (el Patriarcat envia una delegació anualment per la Solemnitat dels Sants Apòstols Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny). Co-presidí una trobada de la Comissió Internacional Mixta pel Diàleg Teològic entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa a Viena al setembre de 2010, amb el Metropolità John Zizioulas de Pèrgam.
El 4 de maig de 2011, el Papa Benet nomenà Koch com a membre de la Congregació per a les Causes dels Sants.
En el seu paper com a president de la Comissió Pontifícia per a les Relacions Religioses amb els Jueus, Koch va parlar amb la premsa el 16 de maig de 2011, després de pronunciar un discurs sobre les relacions entre catòlics i jueus a la llum de la declaració del Concili Vaticà II Nostra Aetate en les relacions de l'Església amb les religions no cristianes. El discurs va seguir a la participació de Koch en una reunió de la Congregació per a la Doctrina d'examinar els últims avenços en el Vaticà de les converses de reconciliació amb la tradicionalista Societat de Sant Pius X «Hi ha preguntes per aclarir en les discussions amb la comunitat. No puc dir més que això», va dir a la premsa, fent-se ressò d'un comunicat del Vaticà dient que les converses de reconciliació estan en curs. Koch va assenyalar que «Totes les decisions doctrinals de l'església són vinculants per a un catòlic, incloent el Concili Vaticà II i tots els seus textos», Koch va dir quan se li va preguntar si s'espera que la Fraternitat Sant Pius X acceptés tots els ensenyaments del Concili Vaticà II. «La declaració "Nostra Aetate" del Concili Vaticà II és un decret clara i és important per a tots els catòlics», afegí.[12]
El 16 de maig del 2012, Koch va fer un discurs a la Universitat Pontifícia Sant Tomàs d'Aquino sobre la comprensió intereligiosa, parlant sobre «Construcció de Nostra Aetate: 50 anys de diàleg entre Cristians i Jueus».
El 30 d'octubre de 2012, Koch afirmà en una entrevista que, si els luterans expressaven el desig per a un arranjament semblant als ordinariats personals pels antics anglicans, l'església catòlica hauria de reflexionar-ne, però la iniciativa hauria de venir des dels luterans.[13][14]
El 30 de novembre de 2013, el Papa Francesc nomenà el cardenal Koch membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica.[15] També el va nomenar membre de la Congregació pels Bisbes.[16]
Precedit per: Hansjörg Vogel |
![]() Bisbe de Basilea 21 d'agost de 1995 – 1 de juliol de 2010 |
Succeït per: Felix Gmür |
Precedit per: Amédée Grab |
![]() President de la Conferència Episcopal Suïssa 2007–2010 |
Succeït per: Norbert Brunner |
Precedit per: Walter Kasper |
President del Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians 1 de juliol de 2010 - |
Succeït per: Al càrrec |
Precedit per: Walter Kasper |
President de la Comissió pontifícia per a les Relacions Religioses amb els Hebreus 1 de juliol de 2010 - |
Succeït per: Al càrrec |
Precedit per: José Saraiva Martins |
![]() Cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore 20 de novembre de 2010 - |
Succeït per: Al càrrec |