Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1902 Nurmo (Finlàndia) |
Mort | 10 febrer 1944 (41 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
Causa de mort | peritonitis |
Alçada | 169 cm |
Activitat | |
Ocupació | lluitador amateur, agent de policia |
Esport | lluita amateur |
Participà en | |
1936 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 |
1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
1928 | Lluita als Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 - lluita lliure masculina pes ploma (medalla d'argent olímpica) |
1924 | Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - lluita lliure masculina pes gall (medalla d'or olímpica) |
Família | |
Parents | Hermanni Pihlajamäki, cosí |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: Estònia | |||
Lluita lliure | |||
Jocs Olímpics | |||
París 1924 | pes gall | ||
Amsterdam 1928 | pes ploma | ||
Berlín 1936 | pes ploma | ||
Campionat d'Europa | |||
Budapest 1931 | -66 kg. | ||
Estocolm 1934 | -61 kg. | ||
Brussel·les 1935 | -61 kg. | ||
Múnic 1937 | -61 kg. | ||
Lluita grecoromana | |||
Campionat d'Europa | |||
Estocolm 1930 | -61 kg. | ||
Hèlsinki 1933 | -61 kg. | ||
Roma 1934 | -61 kg. | ||
París 1937 | -61 kg. | ||
Tallinn 1938 | -61 kg. | ||
Oslo 1939 | -61 kg. |
Kustaa Pihlajamäki (Nurmo, Finlàndia 1902 - Hèlsinki 1944) fou un lluitador finès, guanyador de tres medalles olímpiques.
Va néixer el 7 d'abril de 1902 a la ciutat de Nurmo, població situada a la província de Finlàndia Occidental. Fou germà del també lluitador i medallista olímpic Hermanni Pihlajamäki.[1] Va morir el 10 de febrer de 1944 a la ciutat de Hèlsinki.
Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova de pes gall en la modalitat de lluita lliure. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de pes ploma. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) arribà a la final de la prova de pes lleuger, si bé no va obtenir medalla. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi) aconseguí guanyar una nova medalla d'or, en aquesta ocasió en la prova de pes ploma, i amb un lapse de 12 anys des del primer or aconseguit, un fet que només ha aconseguit fer Carl Westergren.[1]
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 9 Campionats d'Europa de lluita, sis en la modalitat de lluita grecoromana i dos en lluita lliure. Mai arribà a competir en el Campionat del Món.[1][2]