Kwinti

Infotaula de llenguaKwinti
Tipusllengua, llengua criolla i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius130 Modifica el valor a Wikidata (1980 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDistricte de Sipaliwini Modifica el valor a Wikidata
EstatSurinam Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls
llengua criolla
criolls basats en l'anglès Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kww Modifica el valor a Wikidata
Glottologkwin1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekww Modifica el valor a Wikidata
IETFkww Modifica el valor a Wikidata

El kwinti és una llengua criolla basada en l'anglès de Surinam estretament relacionada amb el ndyuka i parlada pels kwintis.[1] L'idioma té menys de 300 parlants,[2] i dividit del crioll de plantació, que actualment es coneix com sranan tongo a mitjan segle xviii.[3] L'alternança de codi amb Sranan Tongo i neerlandès era comú entre la generació més jove el 1973,[4] i al voltant del 70% de la tribu s'ha traslladat a les zones urbanes.[5] UNESCO la considera una llengua amenaçada.[6]

Als anys setanta, Jan English-Lueck va recollir un vocabulari de 500 paraules. A diferència del ndyuka, la lletra r es pronuncia de manera similar al sranà tongo i al neerlandès, tot i que s'ha descobert més tard parlants sense r. Al voltant de tres quartes parts de les paraules eren semblants a Sranan Tongo, molt poques (aproximadament un 3%) eren relacionades amb el matawai i aproximadament un 17% no es trobaven en la resta de criolls i provenien principalment del neerlandès.[7] Les diferències es poden explicar per l'educació, ja que segons un estudi del 2011 la població de Witagron tenia un bon domini de neerlandès i de sranan tongo.[8]

Referències

[modifica]
  1. Hoogbergen, 1992, p. 123.
  2. Borges, 2014, p. 195.
  3. Borges, 2014, p. 188.
  4. Elst, 1973, p. 14.
  5. Richard Price. «The Maroon Population Explosion: Suriname and Guyane».
  6. «Kwinti». Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2021.
  7. Borges, 2014, p. 188-189.
  8. Borges, 2014, p. 191.

Bibliografia

[modifica]