Kàrate a mort a Bangkok

Infotaula de pel·lículaKàrate a mort a Bangkok
唐山大兄 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLo Wei Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Maria Yi (en) Tradueix
James Tien (en) Tradueix
Tony Liu (en) Tradueix
Bruce Lee
Chen Chao (en) Tradueix
Nora Miao (en) Tradueix
Han Ying Chieh Modifica el valor a Wikidata
GuióBruce Lee i Lo Wei Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeter Thomas Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGolden Harvest Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGolden Harvest i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenHong Kong i Tailàndia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalmandarí estàndard Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeTailàndia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció i cinema d'arts marcials Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTailàndia Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0067824 FilmAffinity: 221518 Allocine: 53367 Rottentomatoes: m/the_big_boss_1972 Letterboxd: the-big-boss Allmovie: v17615 TCM: 75030 TV.com: movies/big-boss-1972 TMDB.org: 12481 Modifica el valor a Wikidata

Kàrate a mort a Bangkok (títol en anglès: The Big Boss; títol original en xinès: Tang shan da xiong) és el primer film important de Bruce Lee. L'èxit d'aquest film va fer del petit dragó una estrella a tota l'Àsia, després al món sencer. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Cheng Chao-an (Bruce Lee), un jove emigrant xinès, marxa a buscar treball a Tailàndia. Contractat en una fàbrica de gel, Cheng descobreix després de poc temps que la seva fàbrica serveix de façana a temibles traficants de droga que no vacil·len a matar els seus obrers.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Kàrate a mort a Bangkok». Ésadir.cat. [Consulta: 25 abril 2022].
  2. ↑ «Tang shan da xiong». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]