L'Esparra (Gironda)

L'Esparra

Lesparre-Médoc (fr)
Tipus	municipi francès
Localització
45° 18′ 25″ N, 0° 56′ 16″ O / 45.3069°N,0.9378°O / 45.3069; -0.9378
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Nova Aquitània
Departament	Gironda
Districte	Districte de L'Esparra
Cantó	Cantó de L'Esparra
Capital de	Cantó de L'Esparra Districte de L'Esparra canton of Nord-Médoc ^(en) (2015–)
Població humana
Població	5.862 (2022) (158,56 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de l'Esparra de Medoc unitat urbana de l'Esparra de Medoc
Superfície	36,97 km²
Altitud	4 m-7 m-34 m
Limita amb	Sivrac de Medòc Ordonac Sent German d'Estulh Naujac Galhan de Medòc Hortin Blaignan-Prignac
Identificador descriptiu
Codi postal	33340
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Olhão Drayton
Lloc web	lesparre-medoc.fr

L'Esparra de Medoc o L'Esparra^[1] (nom occità) (en francès Lesparre-Médoc o Lesparre) és un municipi francès, situat a Gascunya, en la península del Medoc, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2006 tenia 5.195 habitants. És travessat pels rius Zic i Canterane.

Fills il·lustres

• Jean-Grégoire Pénavaire (1838-1906) violinista i compositor.

Demografia

Evolució de la població Cassini i INSEE 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 818 800 919 950 1 232 1 404 1 521 1 605 1 677 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 3 482 3 633 3 726 3 656 3 794 4 145 4 059 3 972 4 038 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 3 959 3 840 3 699 3 267 3 419 3 422 3 219 3 101 3 378 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 3 443 3 563 3 814 4 217 4 661 4 855 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

Al segle xii els documents notaven Spara o Sparra (d'origen celta). Al segle ix es creu que hi va haver senyors de la regió però fins al segle xii amb Gombau no n'hi ha constància documental. El 1154 els senyors es van fer feudataris anglesos fins que el 1453 la senyoria va passar altra vegada a França. En el segle xiii fou famós el trobador Aimeric de Belenoi, nascut a la ciutat, però que es repetia per tot Occitània i Catalunya. El 1363 el senyor local era senyor de Florimont i va anar a Terra Santa on va destacar pels seus fets d'armes. Fou l'últim lloc on va onejar la bandera anglesa, després del 1453.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1977-2008	Bernard Prevot	PS
2008-	Bernard Guiraud	Divers gauche

Agermanaments

• Olhão
• Drayton (Vale of White Horse)

Referències

1. Toponímia occitana