Fitxa | |
---|---|
Direcció | Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Alberto Lattuada, Carlo Lizzani, Francesco Maselli, Dino Risi i Cesare Zavattini |
Protagonistes | |
Producció | Marco Ferreri i Cesare Zavattini |
Dissenyador de producció | Gianni Polidori |
Guió | Michelangelo Antonioni, Aldo Buzzi, Dino Risi, Luigi Chiarini, Federico Fellini, Marco Ferreri, Alberto Lattuada, Cesare Zavattini, Vittorio Veltroni, Luigi Malerba i Tullio Pinelli |
Música | Mario Nascimbene |
Fotografia | Gianni Di Venanzo |
Muntatge | Eraldo Da Roma |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1953 |
Durada | 105 min |
Idioma original | italià |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | pel·lícula d'antologia |
L'amore in città és una pel·lícula d'antologia italiana de 1953 composta per sis segments, cadascun amb el seu propi escriptor o director. L'antologia consta dels següents episodis:
Sota l'egida de Cesare Zavattini, precursor i teòric del neorealisme, els diferents autors d'aquesta pel·lícula amb esbossos intenten reconstituir segons els testimonis dels mateixos protagonistes diversos aspectes de l'amor a la ciutat, el més sovint tràgic: dones joves embarassades i abandonades immediatament, joves prostitutes, una jove mare a l'atur que ha d'abandonar el seu fill al mig del carrer, una jove d'una família de nou fills i pares pobres, disposada a casar-se amb qualsevol home, fins i tot malalt, per fugir de la misèria... Una mica de la trista observació del període pre-avortament dels anys 50? I fins i tot la frustració sexual dels homes corrents amb ganes de mirar insistentment dones boniques al carrer.[2]
Les diferents pel·lícules són característiques de les obsessions i de la manera artística dels diferents autors de l'època.
Les joves que han intentat suïcidar-se per amor expliquen les seves històries davant la càmera de Michelangelo Antonioni col·locada davant d'un llençol blanc.
Federico Fellini imagina un periodista que investiga una agència matrimonial fent-se passar per amic d'un pacient adinerat que vol casar-se.[3]
Reportatge d'Alberto Lattuada sobre les reaccions dels homes davant el pas de dones boniques.
Una investigació reconstruïda per Francesco Maselli i Cesare Zavattini sobre una dona obligada a abandonar el seu fill i que fa tot el possible per trobar-lo.
Dino Risi filma amb tendresa i ironia una vetllada al ball.
Un documental sobre prostitutes romanes filmat per Carlo Lizzani. La pel·lícula va ser censurada i esborrada en estrenes minoristes.