(en) Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Robert Louis Stevenson |
Llengua | anglès |
Publicació | Regne Unit, 1886 |
Creació | octubre 1885 |
Dades i xifres | |
Tema | bé i maldat, moral, natura humana, dualisme, repressió i externalization (en) |
Gènere | ficció sensació, ficció gòtica, ciència-ficció i gènere policíac |
Parts | 10 capítols literaris |
Personatges | Dr. Jekyll Sr. Hyde Sr. Utterson Sir Danvers Carew Dr. Lanyon Maid (en) Mr. Poole Mr. Guest (en) Inspector Newcomen (en) Little Girl (en) Mr. Enfield (en) housekeeper (en) |
Lloc de la narració | Londres |
Representa l'entitat | credibility (en) , opinió pública, secretisme, doble vida i àlter ego |
Moviment | Romanticisme |
L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde[1][2] (també El cas misteriós del Dr. Jekill i Mr. Hyde;[3][4]títol original en anglès: Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde) és una novel·la d'intriga i misteri escrita per Robert Louis Stevenson.
El doctor Jekyll descobreix una poció que permet el desdoblament de la personalitat en una part bona i una de dolenta. Quan se la beu, es converteix en Mr. Hyde, un home deformat que és capaç de cometre els crims més horrorosos. Jekyll arriba a no poder controlar les dues personalitats.
L'advocat Utterson investiga aquest personatge, i tot sembla conduir-lo al seu amic Jekyll, que suposadament el protegeix. Observa que això coincideix amb el canvi d'hàbits del doctor: es torna més solitari i es tanca en el seu laboratori de manera obsessiva.
D'altra banda, Poole (el criat de Jekyll) pensa que Hyde ha matat el doctor perquè ja no el veu, i demana ajuda a Utterson. Tots dos, amb l'ajut de Bradshaw (l'altre criat), entren al laboratori i troben Hyde mort, mentre que Jekyll hi és desaparegut.
Dues cartes permetran conèixer la veritat: resulta que una poció amb ingredients impurs va fer que l'experiment produís la transformació; però, en acabar-se, és impossible tornar a fer la poció efectiva, de manera que seria Hyde per sempre.
La novel·la tracta el tema de l'oposició entre el bé i el mal,[5] aquí dins la mateixa persona, apel·lant al caràcter híbrid de l'ésser humà entre àngel i bèstia que li atorga la tradició cristiana, lluny del maniqueisme. També critica la societat victoriana,[6] en què l'aparença social és el més important, malgrat que interiorment la gent sigui immoral.[7]
El personatge del doctor entronca amb la tradició del científic boig que pel seu orgull desmesurat crea monstres, ja que experimenta amb el que no hauria de tocar i és castigat, tradició que prové de l'hybris grega. També s'hi aprecia la influència clàssica en la metamorfosi en Hyde, el nom del qual apel·la al verb anglès to hide, 'amagar-se', en referència a la naturalesa oculta dels instints dolents. L'atmosfera de foscor prové de la novel·la gòtica anglesa.
La psicoanàlisi va reprendre la història per explicar la tensió entre el subconscient i el jo, així com per il·lustrar el trastorn de personalitat múltiple.[8]
L'èxit de la novel·la va fer que s'adaptés nombroses vegades al cinema i a altres mitjans. Les adaptacions més destacades són les següents: