L'home sense atributs
| (de) Der Mann ohne Eigenschaften (ru) Čelovek bez svojstv (en) The man without qualities (fr) L'homme sans qualités (fi) Mies vailla ominaisuuksia (es) El hombre sin atributos (cs) Muž bez vlastností (lt) Žmogus be savybi˛u (nl) De man zonder eigenschappen (tr) Niteliksiz adam (it) L'uomo senza qualità (hu) A tulajdonságok nélküli ember (pl) Człowiek bez właściwości (pt) O homem sem qualidades (ja) Tokusei-no-nai-otoko (sl) Mož brez posebnosti (ar) Ar-rajul alladhî lâ khisâla lahu (sr) Čovek bez svojstava (bg) Čovekat bez kačestva (hr) Čovjek bez osobina (el) Ho anthropos choris idiotetes (ca) L' home sense qualitats (uk) Ljudyna bez vlastyvostej (da) Manden uden egenskaber (sv) Mannen utan egenskaper (nb) Mannen uten egenskaper (et) Omadusteta mees (ro) Omul fara însuşiri (ja) Tokusei no nai otoko (ka) Ut'visebo kac'i  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària i novel·la inacabada |
| Fitxa | |
| Autor | Robert Musil |
| Llengua | alemany |
| Publicació | Àustria, 1932 |
| Creació | segle XX |
| Dades i xifres | |
| Tema | Imperi austrohongarès, Primera Guerra Mundial, crítica social, racionalisme, irracionalisme, ordre, identitat personal, utopia i valor |
| Gènere | ficció històrica i ficció filosòfica |
| Personatges | Ulrich (en)  Bonadea (en) Diotima (en) Clarisse (en) Walter (en) Moosbrugger (en) Ulrich's father (en) Hans Tuzzi (en) Paul Arnheim (en) Rachel (en) Leo Fischel (en) Soliman (en) Gerda Fischel (en) Count Leinsdorf (en) Hans Sepp (en) General Stumm von Bordwehr (en) Agathe (en) Friedel Feuermaul (en) Gottlieb Hagauer (en)
|
| Lloc de la narració | Viena |
| Representa l'entitat | Friedrich Wilhelm Nietzsche i Richard Wagner |
| Premis | |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
 | |
L'home sense atributs (títol original en alemany Der Mann ohne Eigenschaften) és una novel·la inacabada escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942[1] considerada de les més importants del segle xx,[2] de la literatura alemanya[3] i de les novel·les filosòfiques.[1] És considerada una novel·la modernista.[2]
Els dos volums que componen la novel·la foren publicats el 1930 i el 1933. Tingueren èxit entre la crítica mentre que no tingueren èxit de vendes. El 1938, junt amb la resta de les seues obres, L'home sense atributs fou prohibida pels nazis.[4]
Personatges
[modifica]- Ulrich Anders[5]: el protagonista. Un matemàtic gens productiu que no es forja cap futur.[2] És considerat com a home sense atributs perquè les seues qualitats, malgrat tindre'n, no són útils.[6] És una persona indecisa per la falta de conviccions que cerca vehementment.[7] El personatge té un precedent literari amb el protagonista de la novel·la Oblomov.[8]
- Diotima: la cosina del protagonista.[2] És la muller d'un funcionari.[9]
- Paul Arnheim[5]: un magnat culte[2] que tracta de justificar espiritualment la possessió dels diners. Contrasta amb Ulrich per ser l'home amb atributs, ja que els atributs són considerats en quant que productius. Està inspirat en Walter Rathenau, un industrial i escriptor.[6]
- Bonadea: amant d'Ulrich.
- Leinsdorf: un comte.[2]
- Stumm von Bordwehr: general.[6]
- Clarisse[7]
Temps i espai de la història
[modifica]La història s'inicia el 1913 i transcorre a l'Imperi Austrohongarès-[5]
Estil de l'obra
[modifica]Tal com el mateix autor va reconèixer de les seues obres en general, L'home sense atributs es caracteritza per contar massa i massa poc.[9]
Temes
[modifica]Tota la novel·la és una metàfora que explica la caiguda de l'imperi austrohongarès.[4]
Al primer capítol tracta el tema de la manera de pensar tècnica i com afecta la vida: aquesta manera de pensar no tolera les incerteses i solament entén les coses en relació cost-benefici i mitjà-finalitat.[10]
Un altre tema és el desencant per la quantificació i la reducció a elements tractables per l'estadística.[11]
El tema de l'escapisme per la situació d'estar en contra dels convencionalismes de la societat és tractat considerant que la fugida és considerada impossible i la salvació individual és poc desitjable.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jiménez, 2004, p. 114.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Smiley, Jane «Nowhere man». The Guardian, 17-06-2006 [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Musils "Mann ohne Eigenschaften" ist "wichtigster Roman des Jahrhunderts"». LiteraturHaus, 1999. Arxivat de l'original el 7 de juny 2001. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Saer, Juan José «Genealogía del hombre sin atributos». El País, 01-01-2005 [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rossi, 2012, p. 9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Rossi, 2012, p. 8.
- ↑ 7,0 7,1 Rossi, 2012, p. 10.
- ↑ Rossi, 2012, p. 11.
- ↑ 9,0 9,1 Guelbenzu, José María «Merodeando en torno a «El hombre sin atributos» de Musil». Revista de Libros, 2002.
- ↑ Mèlich, Joan Carles «La sabiduría de lo incierto. Sobre ética y educación desde un punto de vista literario». Educar, 31, 2003, pàg. 44.
- ↑ Miller, Jacques-Alain «La era del hombre sin atributos». Virtualia: Revista digital de la Escuela de la Orientación Lacaniana, 15, 2006, pàg. 12. Arxivat de l'original el 2007-02-12 [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ Sahuquillo, Irene Martínez «Anomia, extrañamiento y desarraigo en la literatura del siglo XX: Un análisis sociológico». Reis, 84, 1998, pàg. 231. DOI: 10.2307/40184084.
Bibliografia
[modifica]- Jiménez, Mauro «La novela filosófica a propósito de El hombre sin atributos de Robert Musil». Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 22, 2004, pàg. 109-128.
- Rossi, Annunziata «Musil: El hombre sin atributos y el filisteo burgués». La Jornada Semanal, 884, 2012, pàg. 9-11.