L'incoronazione di Dario

Infotaula de composicióLa coronació de Darios

Llibret de l'òpera
Títol originalL'incoronazione di Dario
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi
LlibretistaAdriano Morselli
Llengua originalitalià
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gènereòpera
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes
CatalogacióRV RV 719
R R. op. 204 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena23 de gener de 1717
EscenariTeatro Sant'Angelo, Venècia,
Musicbrainz: 2b9a8ace-6ee9-48aa-91eb-0000fab214ab IMSLP: L'incoronazione_di_Dario,_RV_719_(Vivaldi,_Antonio) Allmusic: mc0002371453 Modifica el valor a Wikidata

L'incoronazione di Dario és una dramma per musica en tres actes amb música d'Antonio Vivaldi i llibret en italià d'Adriano Morselli. Es va estrenar al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 23 de gener de 1717.[1] Actualment es representa poc.

Personatges

[modifica]
Personatge Tessitura[2] Repartiment de l'estrena
23 de gener de 1717
Flora, damisel·la de la cort, confident de les dues princeses contralt Rosa Mignati
Arpago, guardaespatlles de Statira soprano (travestit) Antonia Pellizzari
Oronte, guardaespatlles de Statira soprano castrat Carlo Cristini
Alinda, amant d'Oronte soprano Maria Teresa Cotti
Niceno, fill de Cir baix Angelo Zannoni
Argene, germana petita de Statira contralt Anna Maria Fabbri
Statira, primogènita de Cir contralt Anna Vincenza Dotti
Darios tenor Annibale Pio Fabri

Argument

[modifica]

Després de la mort de Cir, rei de Pèrsia, hi havia tres pretendents als tron: Darios, guiat pels seus orígens nobles era el favorit dels sàtrapes de Pèrsia, Oronte era el favorit de la plebs i Arpago, un capità, tenia el suport de l'exèrcit. Darios s'adona serà nomenat qui es casi amb Statira, la filla gran de Cir, i rebi la benedicció de l'Oracle del Sol. Darios consegueix atreure la princesa, però la filla petita de Cir, Argene, secretament enamorada de Darios i amb la secreta ambició de regnar, posa paranys a la parella. Finalment la parella supera aquesta situació i Darios és coronat juntament amb Statira. Argene rep un càstig sever i l'Oracle del Sol beneeix la unió.

Enregistraments

[modifica]
  • 1986 John Elwes, Gérard Lesne, Henri Ledroit, Michel Verschaeve, Ensemble Baroque de Nice dir. Gilbert Bezzina. Harmonia Mundi. HMA 1901235-37.[3]
  • 2013 Soprano: Sofia Soloviy (Arpago), Soprano: Roberta Mameli (Alinda), Mezzosoprano: Lucia Cirillo (Oronte), Mezzosoprano: Giuseppina Bridelli (Flora), Contralt: Sara Mingardo (Statira), Contralt: Delphine Galou (Argene), Tenor: Anders Dahlin (Dario), Baríton: Riccardo Novaro (Niceno), Accademia Bizantina dir. Ottavio Dantone. Naïve - Opus 111. OP 30553.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «italianopera.org». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 17 març 2021].
  2. ↑ Almanacco 23 de gener de 1717 Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine., AmadeusOnline (en italià)
  3. ↑ Operadis