La Adelita

La Adelita

Tipus	obra de composició musical

«La Adelita» és un dels corridos més famosos de la Revolució Mexicana (1910-1920). La cançó es va inspirar en Adela Velarde Pérez,^[1] una dona de l'estat de Chihuahua que es va unir a l'aixecament zapatista contra la dictadura de Porfirio Díaz en les primeres etapes de la revolució i es va enamorar de Francisco Madero. La cançó es va convertir en un himne i símbol popular del rol de la dona a la Revolució Mexicana.^[2] La seva figura es va anar convertint progressivament en sinònim de soldadera, una dona amb una determinació bel·ligerant que representava l'esforç revolucionari mitjançant l'avituallament, l'espionatge i altres activitats militars contra les forces governamentals.^[3]

Tanmateix, la cançó, el retrat i el tema han estat objecte de diferents versions i interpretacions. També s'ha argumentat que «La Adelita» expressava la sensibilitat i la vulnerabilitat dels homes, posant èmfasi en l'estoïcisme del soldat rebel mentre s'enfronta a la perspectiva de la mort. En una altra interpretació, la teòrica feminista María Herrara-Sobek argumenta que «la valentia i l'esperit revolucionari d'Adelita es perden davant el fatalisme i les inseguretats dels homes soldats que se centren en les passions, l'amor i el desig mentre s'enfronten al combat».^[4]

Context

«La Adelita» representa les dones valentes que van lluitar amb l'exèrcit revolucionari.^[5] La cançó parla de l'Adelita com una persona bonica i objecte de desig de molts dels soldats, però que també és valenta i exigeix respecte.^[5][6] Aquestes dones sovint eren d'origen mestís o indígena. Hi havia moltes raons per les quals les dones es van unir a la Revolució Mexicana. Algunes s'hi van sumar a causa de la mala situació econòmica de Mèxic en aquell moment. Les dones també es van veure obligades a unir-se a l'exèrcit quan el president mexicà Victoriano Huerta va augmentar la quota per al seu exèrcit permanent, que va les va obligar a anar al front i treballar com a cuineres.^[7] A més, moltes dones es van veure obligades a anar amb els seus marits^[5] i altres van decidir seguir-los.^[6] Finalment, algunes dones es van quedar sense més opció, com Ángela Jiménez (1886-1990), que als quinze anys va veure com les tropes governamentals van entrar a casa seva a la recerca de rebels i van intentar forçar la seva germana provocant-li la mort. Després d'aquesta experiència, Jiménez va començar a vestir-se com un home i es va fer anomenar «Ángel» per a unir-se al seu pare al front rebel.^[6]

Les dones van exercir funcions diferents mentre servien a l'exèrcit i treballaven en campaments militars. Un dels treballs principals de les dones a la Revolució Mexicana va ser l'elaboració de tortillas per als soldats.^[7] A més de cuinar menjar per als soldats, les dones també actuaven com a espies, infermeres, missatgeres i contrabandistes.^[5] Concretament, les soldaderas espiaven als camps enemics, robaven documents i passaven de contraban armes dels Estats Units d'Amèrica per la frontera amb Mèxic.^[7]

Després de la Revolució Mexicana, la sort de les dones que van treballar a la guerra va ser diversa. Moltes soldaderas tornaven a les seves ciutats natals i a la vida quotidiana amb els seus marits si encara eren vius.^[7] Mentre que altres, com Amelio Robles, van continuar vivint com a homes després d'acabar la guerra. Altres es van traslladar a Ciutat de Mèxic per a continuar una vida d'aventures. Algunes dones que ja no se sentien acollides a Mèxic van emigrar a Califòrnia. Dones com Villasana López i Angela Jiménez van marxar de Mèxic fins i tot abans que acabés la revolució en un intent d'escapar de la violència del final de la revolució.^[6]

Lletra

Original:[5][8] En lo alto de la abrupta serranía acampado se encontraba un regimiento y una moza que valiente los seguía locamente enamorada del sargento.	Traducció: Al capdamunt de l'abrupta serra acampat es trobava un regiment i una mossa que valenta els seguia bojament enamorada del sergent.
Popular entre la tropa era Adelita la mujer que el sargento idolatraba que ademas de ser valiente era bonita que hasta el mismo coronel la respetaba.	Popular entre la tropa era Adelita la dona que el sergent idolatrava que a més de ser valenta era bonica que fins i tot el mateix coronel la respectava.
Y se oía, que decía, aquel que tanto la quería: Y si Adelita se fuera con otro la seguiría por tierra y por mar si por mar en un buque de guerra si por tierra en un tren militar.	I se sentia, que deia, aquell que tant la volia: I si Adelita se n'anés amb un altre la seguiria per terra i per mar si per mar en un vaixell de guerra si per terra en un tren militar.
Y si Adelita quisiera ser mi esposa y si Adelita ya fuera mi mujer le compraría un vestido de seda para llevarla a bailar al cuartel.	I si Adelita volgués ser la meva dona i si Adelita ja fos la meva dona li compraria un vestit de seda per a portar-la a ballar a la caserna.

Referències

1. «Quién fue Adela Velarde, la mujer que dio nombre a las mujeres de la Revolución mexicana conocidas como “adelitas”» (en castellà). BBC News Mundo, pàg. 20 nov 2022.
2. «Cuál es el origen de la canción “La Adelita”» (en espanyol europeu), 26-05-2022. [Consulta: 31 agost 2023].
3. Arrizón, Alicia The Drama Review, 42, 1, 1998, pàg. 90–112.
4. Arrizón, Alicia The Drama Review, 42, 1, 1998, pàg. 91.
5. De La Parra, Regina. «The Unrecognized Soldier of the Mexican Revolution: Petra Herrera and the Adelitas». StMUScholars.org. StMU Research Scholars, St. Mary's University. [Consulta: 1r març 2023].
6. Salas, Elizabeth. Soldaderas in the Mexican Military: Myth and History. University of Texas Press, 1990, p. 67-81. ISBN 978-0-292-75708-0. 
7. Reséndez Fuentes, Andres The Americas, 51, 4, 4-1995, pàg. 525-553.
8. Alberto, José. «La Adelita - Amparo Ochoa (Revolución Mexicana)», 07-06-2017. [Consulta: 6 març 2023].

Enllaços externs

• Hohman, Maura. «When Women Took up Arms to Fight in Mexico's Revolution». History.com, 14-09-2018.