La Chimera

La Chimera
La chimera
Fitxa
Direcció	Alice Rohrwacher
Protagonistes	Josh O'Connor; Alba Rohrwacher; Isabella Rossellini; Carol Duarte; Vincenzo Nemolato; Milutin Dapčević (en)
Guió	Alice Rohrwacher
Fotografia	Hélène Louvart
Distribuïdor	Ad Vitam Distribution i Cirko Film
Dades i xifres
País d'origen	Suïssa, Itàlia i França
Estrena	26 maig 2023
Durada	130 min, 133 min i 132 min
Idioma original	italià ; anglès
Subtitulat en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, comèdia dramàtica, cinema d'aventures i cinema de ficció especulativa
Lloc de la narració	Riparbella

La chimera és una pel·lícula de comèdia dramàtica del 2023 escrita i dirigida per Alice Rohrwacher. La pel·lícula és protagonitzada per Josh O'Connor en el paper d'un arqueòleg britànic que s'involucra en una xarxa internacional d'objectes etruscos robats durant la dècada de 1980. Carol Duarte i Isabella Rossellini també apareixen en papers secundaris. S'ha subtitulat al català.^[1]

Sinopsi

A finals de la dècada dels 80, l'arqueòleg anglès Arthur (Josh O’Connor), retorna a Riparbella (Toscana), després de passar un temps a la presó. El jove té dots de visionari i capacitat de trobar tresors enterrats, cosa que no vol explotar més ja que li ha causat problemes amb la justícia.^[2]

Després de retrobar-se amb la histriònica Flora (Isabella Rossellini), que habita en un decadent palau junt a la seva criada Italia (Carol Duarte), i malgrat no voler-ne saber res dels tombaroli,^[3] espoliadors que viuen de desenterrar les tombes etrusques dels jaciments situats als voltants, acaba liderant una excèntrica banda d'aquests delinqüents. Per als tombaroli, la quimera del títol és la consecució de fer-se ric amb el mínim esforç per a deixar de treballar. Tanmateix, per a l’Artur, la quimera és retrobar la Beniamina, la filla de Flora, la dona que estimava i que va desaparèixer. Per trobar-la, Arthur desafia el que és invisible, busca a tot arreu, s'endinsa a la terra, a la recerca de la porta al més enllà de la que parlen els mites.^[4]

En aquesta pel·lícula, Rohrwacher reincideix amb la fórmula de realisme màgic que barreja capes d’història i de realitat en una faula sobre un buscador de tresors amb un do: saber on són, gràcies a la seva capacitat per detectar buits aparentment invisibles. Una al·legoria que en són moltes, d’una grata però enganyosa lleugeresa.^[5]