La Coma i la Pedra

La Coma i la Pedra

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 10′ 34″ N, 1° 35′ 26″ E / 42.17598°N,1.59063°E / 42.17598; 1.59063
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	la Coma
Població humana
Població	282 (2024) (4,65 hab./km²)
Llars	39 (1553)
Gentilici	Comardí, comardina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	60,6 km²
Banyat per	Cardener
Altitud	1.004 m
Limita amb	Josa i Tuixén Sant Llorenç de Morunys Odèn Guixers Gósol la Vansa i Fórnols
Organització política
• Alcalde	Gerard Bajona Masanés (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25284
Codi INE	25163
Codi IDESCAT	251636
Lloc web	comapedra.cat

La Coma i la Pedra és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Coma. El terme municipal s'estén per la part nord de la Vall de Lord, més concretament, per les capçaleres de les valls del Cardener i del Mosoll. També és el municipi de la comarca del Solsonès situat més al nord limitant amb municipis de l'Alt Urgell (N) i el Berguedà (NE)

La Vansa i Fórnols	Josa i Tuixén	Gósol
Odèn i Fígols i Alinyà		Gósol i Guixers
	Sant Llorenç de Morunys	Guixers

Entitat de població	Habitants (2023)
la Coma	136
el Port del Comte	93
la Pedra	46
Font: Idescat

Mapa del municipi. Municipis limítrofs i entitat de població.

Història

El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del segle ix i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'Urgell, Guisad I (857-872). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte.^[1] A l'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell duta a terme el 839 s'hi cita la parròquia d'illa Petra.^[1] En un document de l'any 962 es fa referència al castell de la Pedra. La citació textual és: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti.^[1] El lloc pertanyia a la batllia Sant Llorenç de Morunys la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona.^[2]

Al «Diccionario» de Pasqual Madoz,^[3] publicat el 1847, el municipi rep el nom de Pedra i Coma i el cap del municipi era a Pedra.

Geografia

• Llista de topònims de la Coma i la Pedra (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Orografia

Mapa orogràfic del municipi.

El terme municipal està encaixonat entre el massís del Port del Comte a l'oest, i la Serra del Verd i la seva prolongació cap a l'oest el Serrat de la Sella que el tanque pel nord. També cal mencionar la Serra de Pratformiu a l'est i la Serra de Guixers, a l'extrem sud-oriental.

El punt del municipi que assoleix una major altitud és el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) mentre que la cota més baixa es troba al punt on el Cardener surt del municipi (850 m d'altitud. La major part del terme municipal està per sobre dels 1.000 m d'altitud.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya^[4] hi consten els següents accidents orogràfics:

• Serralades: El massís del Port del Comte, la Serra del Port del Comte, la Serra de Pratformiu, la Serra de Querol, la Serra del Verd, el Serrat de la Bòfia, el Serrat de la Sella i el Serrat del Jou
• Cims: El Cap de Prat d'Aubes, el Cap del Verd, el Cap d'Urdet, la Carandella, la Collada del Llop, el Vulturó, els Orriets, el Pedró dels Quatre Batlles, la Roca de Migdia, la Roca de Querol, la Roca d'en Carbassa, les Roques del Minguell, el Serra de Mitges, el Tossa Pelada i el Tossal d'Estivella.
• Collades: Coll de Berla, Coll de la Moixa, Coll de Port, Coll de Pradell, Coll de Santa Creu, Coll de Tancalaporta, Coll dels Belitres, Coll dels Brulls, Coll Veís, Coll Virolet, La Portella, Tres Collets.
• Altres: El Clot de Coma d'Adell, el Clot de la Vall, la Coma Pregona, la Costa de Cal Miqueló, la Costa Dreta, les Costes de les Barraques, les Costes del Rebalç, la Creu de Jovells, el Portell de l'Ós, el Santuari, Els Clots, els Ordiars, la Bòfia, la Cabanella, la Casanova, La Ginebrosa, Les Saleres, les Terreres de Pratformiu, Les Tremoledes, l'Obaga Negra, el Portell del Llop, Prat d'Aubes, Prat de Botons, Prat del Duc, Prat Parcerís, Pratformiu, el Prats de Bacies i Pujalt.

Hidrografia

La hidrografia.

Corrents fluvials

El riu més important del municipi és el Cardener que neix a tocar del poble de La Coma, a les Fonts del Cardener. Els altres rius dignes de menció són el riu Mosoll, afluent per l'esquerra del Cardener que recull les aigües de la banda nord-oriental del municipi i la rasa de Coll de Port, que ho fa amb les aigües de la banda nord-occidental del terme. La resta de corrents fluvials del municipi són rases i torrents que desguassen en algun d'aquests tres excepte el tram inicial d'un afluent del Torrent de Sant Martí i 35 cursos de la xarxa hidrogràfica del Torrent de la Barata que pertanyen a la conca hidrogràfica de l'Aigua de Valls.

Un total de 204 corrents fluvials transcorren (íntegra o parcialment) pel terme municipal. La longitud total d'aquesta xarxa hidrogràfica és de 154,9 km. D'entre aquests cal destacar-ne els següents:^[5]

• El Cardener, la Rasa de Coll de Port, la Rasa de Carbassers, la Rasa de la Teuleria, la Rasa de Coma Furosa, la Rasa de l'Espluga Negra, la Canal de l'Embut, la Rasa del Clot de la Vall, la Rasa de Prat Piquer, la Rasa de la Costa del Tabac, la Rasa de Prat de Botons, la Rasa del Sucre, la Rasa de la Bòfia, el Torrent de la Ginebrosa, la Rasa de Cal Poma, la Rasa de Confós, el Torrent de Cal Tet, el Torrent del Saltant, la Rasa del Cal Sant, el Torrent dels Horts, la Rasa del Voluntari, el Mosoll, el Torrent de les Llagunes, la Ribera de Cal Canonge, la Rasa Fonda, el Barranc de Cal Manxó, la Ribereta del Pujol, el Torrent de la Borda, el Riuet de la Pedra, el Torrent dels Plans, el Torrent de la Barata, el Torrent de la Vilella i la Rasa de la Mosquera.

Fonts

Fonts del terme municipal de La Coma i la Pedra
Font Puda.	Fonts del Cardener.	Font de la Creueta.
Font de la Placeta.	Font del Terrer.	Font de la Pedra.
Font de la Palanca.	Font del Molí.	Font de l'Esquerrana.
Font Freda.	Font de Cal Mall.	Font del Torrent
Font de les Mesquites.	Font de Cal Viudo.	Font del Rei.
Font d'Arderic.	Font de Querol.	Font de la Ribereta
Font d'Estivella.	Font del Duc.	Font del Pujol
Font de la Casanova.	Font d'Urdet.	Font de les Daines
.	Font de Cal Cameta.

Clima

Clima

La Coma i la Pedra gaudeix d'un clima mediterrani continental a les zones baixes del municipi i clima d'alta muntanya a les zones altes. A la capital del municipi (La Coma, 1.012 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 840 mm anuals, a Coll de Port (1.666 m d'altitud) d'uns 1.022 mm i al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m d'altitud) arriben fins als 1.239 mm. Al poble de La Coma la temperatura mitjana anual és de 9,9 °C amb el gener com a mes més fred (-2.0 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (26.3 °C de mitjana de les màximes).^{[6] [7] [6] [8] [9]}

Vegetació

Gran part del terme municipal és terreny forestal de rouredes o, principalment, pi roig fins als 2.000 metres, i pi negre per damunt d'aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 31 32 39 169 224 821 775 741 487 475

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 489 482 463 437 445 427 208 253 256 256

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 222 234 240 245 254 253 267 271 274 269

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 261 265 255 278 282 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Distribució per edat i sexe (2001)[10]
Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
13 homes i 10 dones	100 homes i 54 dones	29 homes i 33 dones

Economia

La principal activitat econòmica és el turisme (dins el terme municipal hi ha l'estació d'esquí del Port del Comte).

Agricultura

% Superfície municipal destinada a ús agrícola (1999)[10]
Tipologia	Hectàrees	% Superfície del municipi	% comarcal d'aquesta Tipologia
Terres llaurades	136	2,2	0,7
Pastures permanents	1.305	21,5	16,6
Boscos	2.022	33,4	3,9

Ramaderia

Del 1982 al 1999 el nombre d'explotacions ramaderes al municipi va minvar de forma considerable en tots els sectors sense excepció, fins i tot en aquells que van experimentar un augment significatiu en el nombre de caps de bestiar (porcí i aviram). Així, en el sector del boví es va passar de 33 explotacions a 5; en el de l'oví, de 62 a 9; en el del cabrum, de 58 a 5; en el del porcí, de 63 a 5, en el de l'aviram, de 91 a 13; en el del conill, de 92 a 10 i en el de l'equí, de 25 a 22.^[10]

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[10]
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	243	254	1,8	11,1
Oví	8.37	2.564	8,7	11,1
Cabrum	449	70	2,2	0,3
Porcí	381	2.872	2,2	12,4
Aviram	2.699	59.263	7,5	156,5
Conilles mare	3.711	72	0,7	0,3
Equí	25	22	18,2	0,1

Índex de motorització

Parc de vehicles (per cada 1000 habitants)[10]
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	426,29	103,59	338,65
2006	648,22	146,25	438,74
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Vegeu també

• Cingles de Cal Custodi

Referències

1. Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 226
2. «La Coma i la Pedra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).  Volum XII, Pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà:
   PEDRA i COMA: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides; estan SITUADES en terreny molt escabrós i desigual, i EL CLIMA ÉS molt fred, encara que sa. Consta d'unes 56 CASES i església parroquial (Sant Serni), de la qual depèn l'annex de Sant Citeri (sic) de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso (sic) i Aspa (sic); per l'Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes (sic) i San Lorenzo de Moruns (sic), i per l'Oest. amb Tuxeu (sic) i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia (sic), l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa; carbonats de calç i magnesia; sulfats de magnèsia, calç i alúmina en poca quantitat, i glesina o baregina. Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó (sic), de la qual és propietat la bella boscúria de pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer a mitjans del segle passat. Els CAMINS són locals i de ferradura. PRODUCTES: blat, civada, ordi, espelta, llegums, blat de moro, una mica de lli, glans, nous i patates en abundància. Cria de bestiar oví, cabrum, boví, porcí i algun equí; caça de llebres, perdius, senglars, llops i cabres monteses, i pesca de exquisides truites. INDÚSTRIA: 3 molins fariners. COMERÇ: l'extracció de fustes de pi. POBLACIÓ: 37 veïns i 296 ànimes. RIQUESA IMPOSABLE: 65.751 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48% d'aquesta riquesa.
4. ^{[enllaç sense format]} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1091_tcm32-11695.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.
5. Taula amb les dades detallades de la xarxa hidrogràfica del terme municipal de la Coma i la Pedra^{[Enllaç no actiu]}  full de càlcul
6. «Atles Climàtic Digital de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 29 maig 2017].
7. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al poble de La Coma^{[Enllaç no actiu]}  PDF
8. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al refugi de Coll de Port^{[Enllaç no actiu]}  PDF
9. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al cim del Pedró dels Quatre Batlles^{[Enllaç no actiu]}  PDF
10. La Coma i la Pedra IDESCAT: Base de dades municipals:

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Video (10 min.) sobre la Coma i la Pedra Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..