La Pau (Aristòfanes)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La Pau

Εἰρήνη
Tipus	obra dramàtica
Autor	Aristòfanes
Llengua	grec antic
Gènere	vella comèdia
Estrena
Estrena	421 aC
Teatre	Atenes

La Pau (en grec antic: Εἰρήνη) és una comèdia escrita i produïda pel dramaturg grec Aristòfanes. Es va presentar per primer cop el 421 aC i aquell mateix any va guanyar el segon premi a Atenes. Com succeeix en moltes de les seves obres, Aristòfanes ataca i es burla dels seus contemporanis, incloent-hi Eurípides, Carcí i especialment Cleó. L'esperit alegre de celebració, que contrasta fortament amb el to escèptic de les seves altres obres que també tracten de "la pau" (Lisístrata i Els arcanesos), es poden atribuir al fet que s'escrigués poc després que se signés la pau de Nícies.

Argument

El vell pagès Trigeu és el personatge central de l'obra. Mentre Atenes i Esparta lluiten l'una contra l'altra en la Guerra del Peloponès, Trigeu es munta en un escarabat piloter gegant de la mateixa manera en la qual l'heroi Bel·lerofont va muntar a Pegàs i vola a l'Olimp per tenir una audiència amb Zeus, el pare de tots els déus. Aquesta part conté una suma important d'escatologia, ja que els escarabats piloters s'alimenten dels excrements. Se'ls ordena, als esclaus de Trigeu, que facin girar els excrements per l'escarabat, i es demana als pobletans que tapin l'or amb el seu propi perquè l'escarabat no es veiés temptat durant el vol.

Quan Trigeu arriba a l'Olimp, on hi ha Zeus, tots els déus olímpics excepte Hermes han deixat l'Olimp en les mans de la Guerra i el seu esclau Estrau. Trigeu s'adona que han tancat la Pau en un profund forat cobert amb pedres grans. La Guerra i Estrau estan ocupats a planejar la destrucció dels grecs. Usen un morter gegant i ingredients que representen totes les ciutats estat gregues; planegen derrotar-les esclafant-les amb una mà de morter gegant. Tanmateix, no troben una mà de morter d'aquella mida en cap part, i es distrauen en la seva recerca. La mà de morter es refereix a Cleó, ja que mà de morter era un dels seus noms. La segona mà de morter que s'hi esmenta és l'oficial espartà Bràsides.

L'ús que va donar Aristòfanes a la paraula mà de morter per a ambdós personatges històrics dona a entendre que Cleó estava en la mateixa lliga que Bràsides i que, per tant, era un enemic de l'estat. Aprofitant aquesta oportunitat, Trigeu invita el cor (compost per pagesos de diverses ciutats estat gregues) perquè l'ajudi a salvar la Pau. Amb l'ajuda dels membres del cor, Trigeu intenta retirar les pedres. Aquells que treuen profit de la guerra, com els ferreters, els sabotegen. Però, després d'un considerable esforç, alliberen per fi la Pau, i amb ella les seves companyes Collita i Festival. La Pau continua enfadada pel tracte que havia rebut dels grecs (per exemple, quan aquests es van negar a signar diversos tractats durant la Guerra del Peloponès), i només parlen amb Trigeu i els altres hel·lens mitjançant Hermes. Com era d'esperar, la convencé perquè tornés a Atenes amb els grecs.

Trigeu accepta de casar-se amb Collita (Opora), i envien Festival junt amb un altre grec perquè prepari una celebració de pau. Escullen una ovella per sacrificar-la, però no es permet que la seva sang taqui l'altar, ja que "la sang no és del grat de la Pau". Un oracle anomenat Hiercoles passa sense ser invitat i vol agafar la carn de l'animal sacrificat sense permís. De tota manera, després que comencés a pontificar contra la Pau, li peguen i se l'emporten per força. Llavors, els traficants d'armes entren a la ciutat intentant vendre les seves mercaderies a qualsevol preu, ja que la guerra ha acabat i les armes ja no són necessàries. Trigeu calenta l'ambient, dient coses com que es comprarà una cuirassa per usar-la com un tamboret o que comprarà llances per usar-les com a ajut per a les vinyes.

Ofesos, deixen Atenes mentre Trigeu i Collita es casen.