La Repubblica
|
Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)». |
  | |
 | |
| Tipus | diari i periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | italià |
| Data d'inici | 1976 |
| Director | Maurizio Molinari i Carlo Verdelli |
| Fundador | Eugenio Scalfari |
| Propietat de | GEDI Gruppo Editoriale |
| Lloc de publicació | Roma |
| Estat | Itàlia |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | berlinès |
| Periodicitat | 1 dia |
| Tema | Informació general |
| Editor en cap | Carlo Verdelli |
| Editorial | GEDI Gruppo Editoriale |
| Tiratge | 790.862 (12/2007) |
| Difusió | 622.157 (12/2007) |
| Ideologia | liberalisme cultural i socialdemocràcia |
| Nominacions i premis | |
| Premis | |
| Identificadors | |
| ISSN | 0390-1076 i 2499-0817 |
| OCLC | 642673598 |
| Lloc web | repubblica.it |
  
| |
la Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.
El 2007 és el segon diari d'Itàlia per difusió amb 617.910 exemplars de mitjana diària (dades Ads-Accertamento diffusione stampa – i mitjana mòbil agost 2006-juliol 2007) darrere del Corriere della Sera (672.801). És també al segon lloc en nombre de lectors, certificats en 2.944.000; precedida per La Gazzetta dello Sport i seguit per Corriere della Sera (que se situa en 2.615.000 lectors).[1]
L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Antonio Asensio de Periodisme.
Història
[modifica]El diari apareix per primera vegada el 14 de gener de 1976 dirigit per Eugenio Scalfari, director del setmanari L'Espresso. Al final de l'any, el diari aconsegueix editar 100.000 exemplars i el 1979 més de 180.000.
El 1981, un escàndol explota al Corriere della Sera, que porta la Repubblica a augmentar el seu nombre de lectors i a prendre al Corriere algunes firmes prestigioses entre els quals Enzo Biagi (cèlebre periodista, redactor en cap del setmanari Epoca després director del Resto del Carlino que va transformar en un diari nacional, i sobretot és creador de Fatto que tracta els principals fets del dia).
El 1986 s'introdueix un suplement financer «Affari e Finanza».
Al final dels anys 80, el diari obté un important suport financer de Carlo De Benedetti, l'editor italià. Aquest principal accionista barra el pas a Silvio Berlusconi i durant dos anys es disputaran l'editorial Mondadori. Acaben trobant un acord i es reparteixen els diaris : De Benedetti obté la Repubblica , L'Espresso , i els diaris regionals i Berlusconi obté la Mondadori.
El 10 de gener de 1994 comença a sortir el Lunedi di Repubblica , l'edició reduïda del dilluns. La notorietat del diari augmenta regularment des dels anys 90 i sobretot des del seu paper de segon diari nacional.
El 1995, a més a més de la introducció de dos suplements «Musica,Rock&Altro» (música) i « Salute » (salut), és l'any de la revolució gràfica. En efecte, s'introdueixen els colors a primera pàgina i en la publicitat.
El 1996, el diari canvia de director: Eugenio Scalfari se substituït per Ezio Mauro. El mateix any, surt un setmanari consagrat a les dones i amb motiu de les eleccions polítiques neix Repubblica.it, l'edició en línia del diari que s'assenta sent el principal lloc web d'informacions italianes amb més de 9.400.000 usuaris.
El novembre de 2004 surt La Domenica di Repubblica (el diumenge de la Repubblica) que conté una vintena de pàgines d'actualitat, espectacles, de l'estil de vida i del temps lliure. Aquest suplement s'inspira en les edicions dominicals dels principals diaris anglosaxons. El setembre de 2007, el diari ha estat actualitzat des d'un punt de vista gràfic i de la paginació: una secció anomenada R² conté enquestes sobre els temes principals de l'actualitat.
Aquest diari pot ser considerat com a prop de les polítiques de centreesquerra (Partit Democràtic de l'Esquerra).
Rubriques
[modifica]- La notte dei gufi
- firma que surt el dilluns. Tracta de l'alta finança, de l'economia i de la política.
- L'amaca
- Michele Serra, periodista, comenta un fet del dia amb una punta d'ironia.
- Bonsaï
- rúbrica quotidiana de Sebastiano Messina, periodista, que amb ironia comenta els esdeveniments recents de la política.
- Carta Canta
- sobre Repubblica.it, Marco Travaglio posa en confrontació les antigues i noves declaracions de les persones polítiques per tal d'ensenyar les seves incoherències.
Suplements
[modifica]- Il Venerdì
- Affari&Finanza
- Metropoli
- D - La repubblica delle Donne
- Velvet
- XL
- Viaggi
- Salute
Directiva
[modifica]El diari ha tingut dos directors al llarg de la seva història:
Actualment Mauro Bene, Gregorio Botta, Dario Cresto-Dina, Massimo Giannini, Angelo Rinaldi en són vicedirectors i Angelo Aquaro n'és el redactor en cap.
Edicions locals
[modifica]Hi ha edicions locals a Bari, Bolonya, Florència, Gènova, Milà, Palerm, Nàpols, Torí i Roma.
Difusió
[modifica]| Any | Mitjana còpies diàries venudes |
|---|---|
| 2006 | 588.275 |
| 2005 | 587.268 |
| 2004 | 586.419 |
| 2003 | 581.102 |
| 2002 | 579.269 |
| 2001 | 574.717 |
| 2000 | 566.811 |
| 1999 | 562.494 |
| 1998 | 562.857 |
| 1997 | 594.213 |
| 1996 | 575.447 |
| Dades: Accertamenti Diffusione Stampa | |
Referències
[modifica]- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-18. [Consulta: 3 desembre 2008].
Bibliografia
[modifica]- La stampa italiana nell'età della tv,a cura di Valerio Castronovo e Nicola Tranfaglia, Laterza, Roma-Bari, 1994. ISBN 88-420-4509-8.
Enllaços externs
[modifica]- (italià) Lloc de la Repubblica
- (francès) Lloc de Mondadori Arxivat 2013-04-23 a Wayback Machine.
- (italià) Biografia d'Eugenio Scalfari
- (italià) Ezio Mauro
- (italià) la Repubblica 1976-2006 Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine.