La Rochefoucauld | |||||
Tipus | municipi delegat i comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Nova Aquitània | ||||
Departament | Charente | ||||
Districte | Districte d'Angulema | ||||
Cantó | cantó de La Ròcha Focaud | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.911 (2018) (403,74 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 7,21 km² | ||||
Altitud | 75 - 136 | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Dissolució | 31 desembre 2018 | ||||
Següent | La Ròcha Focaud d'Engolmés | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 16110 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | larochefoucauld.fr |
La Ròchafocaud[1] (en francès La Rochefoucauld) és un municipi francès situat al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 1999 tenia 3.228 habitants.
Fou una petita vila on es va construir el 1026 un castell per Foucauld I al lloc del fortí. El senyor del castell Adhemar va dotar l'assentament d'una església el 1060. Els senyors van prendre el nom de Rochefoucauld. Els senyors que van seguir a Adhemar sembla que es digueren Guiu, i van ser cinc. Vers el 1200 apareix Foucauld II. La successió va continuar regularment de pare a fill. Francesc I (1471-1528) fou el primer comte de La Rochefoucauld, el darrer any del seu govern; fou erigit per la unió de les baronies de La Rochefoucauld, de la Baronia de Marthon, de les Castellanies de Blanzac, Montignac, Verteuil, Saint-Laurent-de-Déris i Cellefrouin. El seu besnet Francesc V (1591-1650) fou el primer duc, al convertir-se el comtat en ducat pairia el 1622. Els ducs foren també prínceps de Marcillac. Francesc VII fou a més a més marques de Guercheville i Baró de Verteuilforen; va abdicar el 1713 en favor del seu fill i va morir un any després; el fill Francesc VIII fou comte de Duretal, Comte de La Roche-Guyon (després Duc de La Roche-Guyon), a més de duc de La Rochefoucauld i príncep de Marcillac; també va posseir el Marquesat de Barbezieux, i les baronies de Verteuil, de Montignac i d'Estissac. Francesc VIII fou comte de Montignac, comte de Duretal, Duc de La Roche-Guyon, Senyor del Ducat d'Hallwin, Marques de Liancourt, Baró de Verteuil, de Marthon i d'Estissac. El 1732 es van unir al ducat les senyories de Marcillac, Anville, Génac i Ambérac, però el 1765 en van tornar a ser separades. Extinta la dinastia va passar per matrimoni el 1762 als marquesos de Roucy. Encara que el títol va continuar i existeix avui en dia, els drets senyorials van ser suprimits el 1789.
Vegeu: Casal de La Rochefoucauld