Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Riccardo Zandonai |
Llibretista | Arturo Rossato (en) |
Llengua | italià |
Creació | 23 novembre 1932 |
Gènere | opera buffa i òpera |
Parts | 3 actes, 5 tableau (en) i 2 Intermezzos |
Estrena | |
Estrena | 22 febrer 1933 |
Escenari | Teatro dell'Opera di Roma |
La farsa amorosa és una òpera en tres actes del compositor italià Riccardo Zandonai.
L'òpera tracta d'un tema còmic i va ser un intent de revitalitzar la tradició de l'òpera buffa que va sorgir a Itàlia durant els segles XVIII i principis del XIX.
La història està basada en la novel·la El sombrero de tres picos, (1874) de Pedro Antonio de Alarcón,[1] que va ser la base del ballet del mateix nom de Manuel de Falla [2] i de l'òpera d'Hugo Wolf Der Corregidor.[3] El llibret del col·laborador habitual de Zandonai, trasllada l'acció a Llombardia, però conserva els noms espanyols. El repartiment inclou dos rucs enamorats, Ciccio i Checca.
La farsa amorosa, que va resultar ser l'última òpera completada del compositor, es va estrenar el 22 de febrer de 1933 al Teatro dell'Opera di Roma, dirigida per Marcello Govoni.
Funció | Tipus de veu | Estrena: 22 febrer de 1933 Director: Riccardo Zandonai |
---|---|---|
Don Ferrante | baríton | Carmelo Maugeri |
Donna Mercedes | mezzo-soprano | Sara Ungaro |
Frulla | tenor | Alessio De Paolis |
Giacomino | tenor | Adelio Zagonara |
Lucia | soprano | Mafalda Favero |
Orsola | mezzo-soprano | Agnese Dubbini |
Renzo | tenor | Nino Bertelli |
Spingarda | baix | Salvatore Baccaloni |