Princess Caraboo | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Michael Austin (en) |
Protagonistes | |
Producció | Armyan Bernstein, Tom Rosenberg i Marc Abraham |
Música | Richard Hartley |
Fotografia | Freddie Francis |
Productora | Beacon Pictures |
Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1994 |
Durada | 93 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i drama |
Tema | Mary Baker |
Lloc de la narració | Bristol i Anglaterra |
La princesa Caraboo (títol original: Princess Caraboo) és una pel·lícula històrica de comèdia dramàtica britànica-estatunidenca de 1994, co-escrita (amb John Wells) i dirigida per Michael Austin, basada en la vida real de la Princesa Caraboo, que es va fer passar en la societat britànica com una princesa exòtica que parlava una llengua estrangera estranya, i que és interpretada per Phoebe Catis. Ha estat doblada al català.[1]
El 1817, una jove (Phoebe Catis) apareix al camp anglés, amb un abillament exòtic i parlant incoherències. També porta un inusual tatuatge polinesi a les cames. Lliurada a una casa propera, la misteriosa dona està protegida pels Worralls (Jim Broadbent i Wendy Hughes). Durant l'audiència, no obstant això, la dona convenç els magistrats dient que és una princesa d'origen polinesi anomenada Caraboo i que va escapar dels seus segrestadors pirates. Els Worralls van donar la benvinguda a Caraboo a casa seva i li prodiguen el degut respecte a un membre d'una família reial. Amb maneres de societat, Caraboo guanya un lingüista (John Lithgow), el príncep regent (John Sessions) i fins i tot Frixos. Només un periodista irlandès, Gutch (Stephen Reva), es mostra escèptic sobre els orígens de Caraboo.[2]
Princess Caraboo va rebre una barreja de comentaris positius amb un 60% "fresc" a Rotten Tomatoes.[3]