La señora del Intendente

Infotaula de pel·lículaLa señora del Intendente

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfredo Traverso Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRosalino Caterbetti
ProductoraSifa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062256 FilmAffinity: 366184 Letterboxd: la-senora-del-intendente TMDB.org: 472748 Modifica el valor a Wikidata

La señora del Intendente s una pel·lícula argentina en blanc i negre, dirigida per Armando Bó segons el seu guió, estrenada l'1 de juny de 1967 i que va tenir com a protagonistes a Isabel Sarli, Pepe Arias, Víctor Bo, Pepita Muñoz i Héctor Calcaño. Va tenir com a títol alternatiu el de La señora del intendente de Ombú quemado. Va ser l'última pel·lícula de Pepe Arias, qui va morir mesos abans de l'estrena.[1] Va tenir una seqüela "Una viuda descocada" (1980), que fou la darrera pel·lícula de Bó.

Sinopsi

[modifica]

Una noia sensual es casa amb el metge d'un poble tranquil del qual després es converteix en intendent.[2]

En les primeres escenes, el protagonista despenja el quadre del president Arturo Frondizi per a reemplaçar-lo pel de Ricardo Balbín, per a quedar bé amb una visita. Després, es pregunta pel retorn de "Juan" i canvia una altra vegada el quadre pel de algú que estava prohibit per decret.

Repartiment

[modifica]

Van intervenir en el film els següents intèrprets:[2]

Producció

[modifica]

La pel·lícula de comèdia de 90 minuts va ser realitzada l'any 1967 per a Sociedad Independiente Filmadora Argentina pel director Armando Bó. El guió va ser d'Armando Bó i la música d'Elijio Ayala Morín.[3] La pel·lícula fou rodada en la seva totalitat a San Pedro (província de Buenos Aires).[4]

Comentaris

[modifica]

La Nación:

« ”Pepe Arias llueix per última vegada la seva excel·lent mímica humorística… Encara que en un pla excessivament caricaturesc”.[2] »

El Mundo va opinar:

« ”Disbauxa i humor groller”.[2] »

Per la seva part, Manrupe i Portela escriuen:

« ”Conserva el tipus de La mujer del zapatero, però aquesta vegada s'entremet en el món de la corrupció, amb alguns moments rescatables”.[2] »

Referències

[modifica]
  1. Inzillo, 1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 501. ISBN 950-05-0896-6. 
  3. La señora del intendente, filmaffinity.
  4. Escenarios naturales ... La Guia Club.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]