Lady Be Good

Lady Be Good
	;
Fitxa
Direcció	Norman Z. McLeod
Protagonistes	Eleanor Powell; Robert Young; Ann Sothern; John Carroll; Berry Brothers (en) ; Virginia O'Brien; Dan Dailey; Doris Day; Lionel Barrymore; Phil Silvers; Red Skelton; Reginald Owen; Rose Hobart; Tom Conway
Director artístic	Cedric Gibons i John S. Detlie
Producció	Arthur Freed
Guió	Kay Van Riper, John McClain i Jack McGowan, a partir d'una història d'aquest
Música	George Gershwin
Fotografia	George J. Folsey i Oliver T. Marsh
Muntatge	Fredrick Y. Smith
Vestuari	Adrian
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1941
Durada	112 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	musical / Comèdia
Lloc de la narració	Nova York

Lady Be Good^[1] és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Norman Z. McLeod el 1941.

Argument

A Nova York, al jutjat, la cantant de revista Marilyn Marsh i la seva amiga Dixie Donegan declaren sobre les raons que han portat aquesta última a demanar el divorci: cambrera en un restaurant, havia conegut Eddie Crane, un compositor de cançons sense envergadura, a falta d'haver trobat el lletrista ideal. Però Dixie posseeix el do innat d'imaginar texts adequats. Formen llavors un duo d'èxit, es casen, i col·laboren amb l'editor Max Milton, l'arranjador 'Red' Willet o inclús el cantant popular Buddy Crawford. Però després d'alguns anys, embriagat per aquest èxit, Eddie es posa a freqüentar l'alta societat novaiorquesa i a abandonar la composició, així com la felicitat dels seus inicis. Dixie obté sense dificultats el divorci però aviat s'adonen que no poden passar un sense l'altre.

Repartiment

Eleanor Powell: Marilyn Marsh
Ann Sothern: Dixie Donegan
Robert Young: Edward 'Eddie' Crane
Lionel Barrymore: El jutge Murdock
John Carroll: Buddy Crawford
Red Skelton: Joe 'Red' Willet
Virginia O'Brien: Lull
Tom Conway: M. Blanton
Dan Dailey: Bill 'Billy' Pattison
Reginald Owen: Max Milton
Rose Hobart: Mme Carter Wardley
Phil Silvers: El mestre de cerimònies
Connie Russell: La cantant
James, Warren i Nyas Berry: Ells mateixos (The Berry Brothers)

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Doris Day: Una principiant

Premis

1941. Oscar a la millor cançó original per The Last Time I Saw Paris de Jerome Kern i Oscar Hammerstein II.

Referències

↑ el tema no té res a veure amb el de la comèdia musical quasi homònima de George i Ira Gershwin, creada a Broadway el 1924, Lady, Be Good!. Aquesta pel·lícula li manlleva només el títol i en torna amb la cançó Fascinating Rhythm per a un número musical cantat i ballat que ha esdevingut un clàssic.

[1] tema no té res a veure amb el de la comèdia musical quasi homònima de George i Ira Gershwin, creada a Broadway el 1924, Lady, Be Good!. Aquesta pel·lícula li manlleva només el títol i en torna amb la cançó Fascinating Rhythm per a un número musical cantat i ballat que ha esdevingut un clàssic.

[1]