Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Laia Lluïsa Tutzó i Moreno ![]() 9 octubre 1980 ![]() Barcelona ![]() |
Alçada | 170 cm ![]() |
Activitat | |
Ocupació | regatista ![]() |
Nacionalitat esportiva | Espanya ![]() |
Esport | vela ![]() |
Disciplina esportiva | 470 (vela) Yngling ![]() |
Participà en | |
2008 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 ![]() |
Lloc web | laiatutzo.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Laia Lluïsa Tutzó i Moreno, (Barcelona, 9 d'octubre de 1980)[1] és una ex-regatista catalana, especialitzada en les classes de vela lleugera (470) i Yngling de dues persones.[2]
Membre del Club Nàutic Port d'Aro, al municipi de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà), va entrenar la major part de la seva carrera esportiva sota la tutela d'Eneko Fernández, un dels entrenadors de la federació al dúter.[3]
Tutzó va competir per l'esquadra de vela espanyola, com a membre de la tripulació femenina de classe la 470, als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Fent duet amb la quatre vegades olímpica i doble medalla de plata Natàlia Via-Dufresne, com a patrona, van superar sense gaires complicacions els criteris de selecció, amb un avantatge de 82 punts sobre l'altre tàndem format per Marina Gallego i Tamara Echegoyen, i tancar així la representació femenina estatal en classe 470 per als Jocs Olímpics, equiparats al Campionat del Món de l'especialitat, gairebé vuit mesos abans, a Melbourne, Austràlia.[4] El duet de catalanes va entrar a la cursa final amb un parell de marques de subcampiones registrades al llarg de la sèrie, ambdues molt properes a ser les millors marques de la quarta i la novena sèrie, respectivament.[5][6] Tot i això, una costosa penalització, per un incident en el gir de la darrera marca de sobrevent, les va desplaçar fora de la lluita per les medalles i van acabar en desè lloc amb 92 punts.[7][8][9]
Fora de la seva trajectòria olímpica, va ajudar a les germanes Azón, Mónica i Sandra, a consolidar un final esplèndit a la inauguració del Campionat del món d'Yngling de 2002, abans de canviar de tasques i emparellar-se amb Vía-Dufresne i després Gallego al 470.[10]