Lamna nasus

Infotaula d'ésser viuLamna nasus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN11200 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreLamniformes
FamíliaLamnidae
GènereLamna
EspècieLamna nasus Modifica el valor a Wikidata
(Bonnaterre, 1788)
Nomenclatura
ProtònimSqualus nasus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El marraix, nas llarg, tauró, tigre de mar [1] o llúdria[2] (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports. Tot i la seua poca abundor, és una espècie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig ver, amb el nom d′emperador. Ambdós tenen els mateixos aprofitaments.

Morfologia

[modifica]
Marraix al Museu d'Història Natural de Perpinyà
  • Cos fusiforme i relativament alt.
  • El musell és cònic i una mica arrodonit.
  • Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrere de la inserció de les pectorals; la segona molt més petita, com l'anal.
  • L'aleta caudal és semilunar.
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
  • Sense membrana nictitant.
  • Les dents són iguals a les dues mandíbules, primes, de marge llis i amb dues cúspides secundàries a la base.
  • Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
  • La seua longitud màxima és de més de 300 cm.
  • El mascle és adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.

Ecologia

[modifica]
Dents d'un marraix

Excel·lent nedador pelàgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aigües fredes de menys de 18 °C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfície; a l'hivern s'està més en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfície fins a profunditats de 336 m. Presenta segregació poblacional per sexes i edats.

Menja petits peixos pelàgics com la sardina, el seitó, el verat i el sorell. També alguns gàdids, petits taurons i calamars.


És ovovivípar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauterí. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins a uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.

Referències

[modifica]
  1. Vegeu-ne algunes a «marraix». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Carrers (18) zoònims marins (m-o) amb Àngela Buj Alfara», 12-02-2016. [Consulta: 13 febrer 2025].
  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 123.

Enllaços externs

[modifica]