Latécoère

Infotaula d'organitzacióLatécoère
(fr) LATECOERE Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconstrucció aeronàutica i espacial Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballindústria armamentística Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaSocietat Anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1917
1r gener 1957, Tolosa Modifica el valor a Wikidata
FundadorPierre-Georges Latécoère Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deGroupement des industries françaises aéronautiques et spatiales Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(Euronext [1]) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Treballadors14 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Ingressos totals777,1 € (2011) Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblatecoere.fr Modifica el valor a Wikidata

El grup Latécoère és una empresa de construcció aeronàutica amb seu a Tolosa prop de l'antic aeroport de Tolosa-Montaudran.[1] L'empresa va ser creada per Pierre-Georges Latécoère el 1917 i és coneguda pels seus hidroavions.

Pista de l'aeròdrom de Montaudran a Tolosa. A la dreta, l'antiga fàbrica de Latécoère

Latécoère va marcar un inici dins la indústria de l'aviació: va viure els millors moments de la seva història, com a «Lignes Aérienes Latécoère», amb pilots de prestigi com Jean Mermoz o Antoine de Saint-Exupéry,[1][nota 1]a l'època daurada dels hidroavions aeropostals, i va permetre connectar per correu postal Europa amb l'Àfrica occidental i després amb Amèrica del Sud, reanomenada com a l'Aéropostale que posteriorment es convertí en Air France.[2][3] Alhora, fabricava també aquests tipus especial d'avions, amb el mateix nom.[1][4]

Entre 1925 i 1936 Latécoère disposà d'una base aeronaval amb moll, grua i hangars a la riba sud de l'estany de Salses, al terme municipal de Sant Llorenç de la Salanca.[5]

La desaparició dels hidroavions en servei regular, la seva especialitat, va obligar a Latécoère a abandonar definitivament la producció d'avions Lals anys 50 del segle XX[1] i convertir-se en subcontractista d'altres fabricants. Avui fàbrica parts del fuselatge o portes d'avions i cablejats[1] per a Airbus, Boeing, Bombardier, Embraer i el Grup Dassault.

El grup és compon de cinc filials:

  • CCA (França)
  • Latécoère Services (França, Espanya, Romania, Regne Unit, Canadà, Alemanya)[6]
  • Latécoère (França, Brasil, Estats Units)
  • LATelec (França, Tunisia, Alemanya)[7]
  • Latécoère Czech Republic (República Txeca)[8]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Latécoère és esmentat en la primera frase de l'obra autobiogràfica d'Antoine de Saint-Exupéry, titulada Terra dels homes. A la frase diu que el 1926 es va enrolar com a aprenent de pilot a la «Companyia Latécoère»

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Dans l'aéronautique depuis 1917, le groupe Latécoère n'a cessé d'évoluer et de se diversifier». Le Groupe Latécoère. [Consulta: 29 maig 2015].
  2. ↑ «Historique des Lignes Aériennes Latécoère». Latecoere.com. Fondation / Associtation culturelle Pierre-Georges Latécoère. Arxivat de l'original el 29 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
  3. ↑ «Historique». Le Raid Latécoère. ASSOCIATION « AÉROCLUB PIERRE-GEORGES LATÉCOÈRE ». Arxivat de l'original el 29 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
  4. ↑ «Companyia Latécoère». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, s.d. 
  5. ↑ Bobo, Jean-Pierre. L'épopée Latécoère et la base aéronavale de Saint-Laurent-de-la-Salanque 1924-2015. Les presses littéraires, 2015. ISBN 979-10-310-0053-4 [Consulta: 11 novembre 2018]. 
  6. ↑ «14 Implantations dans le monde 11 en Europe». LATECOERE. Arxivat de l'original el 27 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
  7. ↑ «Implantations» (en francès). LATelec. Arxivat de l'original el 25 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
  8. ↑ «Historie» (en txec). [Consulta: 27 abril 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latécoère