Tipus | magazín d'actualitat |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | francès |
Data d'inici | 1972 |
Fundador | Olivier Chevrillon, Claude Imbert, Jacques Duquesne, Pierre Billard, Georges Suffert, Henri Trinchet (en) i Philippe Ramond |
Propietat de | Groupe Artémis (en) |
Lloc de publicació | París |
Estat | França |
Dades i xifres | |
Format de periòdic | tabloide |
Periodicitat | 1 setmana |
Tema | magazín d'actualitat |
Editor en cap | Sébastien Le Fol |
Editorial | Kering |
Preu | 3,8 euros |
Identificadors | |
ISSN | 0242-6005, 1950-7461 i 2491-3677 |
OCLC | 421638297 |
Lloc web | lepoint.fr |
Le Point (pronunciació francesa: [ləˈpwɛ̃]) és un setmanari polític i revista de notícies publicat a París, França.
Le Point va ser fundat el setembre de 1972 per un grup de periodistes que, un any abans, van deixar l'equip editorial de L'Express, que llavors era propietat de Jean-Jacques Servan-Schreiber, diputat del Partit Radical, un partit de centre.[1][2][3][4][5]
L'empresa que opera Le Point, Société d'exploitation de l'hebdomadaire Le Point (SEBDO Le Point) té la seva central en el 14è districte de París.[6][7] Els fundadors emfasitzen en que les necessitats dels lectors siguin l'objectiu de Le Point[4] que surt setmanalment cada dijous.[8][9]
Després d'un inici força difícil el setembre de 1972, la revista aviat va desafiar L'Express. L'equip editorial de 1972 va trobar suport financer del grup Hachette i va ser aleshores dirigit per Claude Imbert. Altres periodistes de l'equip eren: Jacques Duquesne, Henri Trinchet, Pierre Billard, Robert Franc, Georges Suffert. L'administració va incloure Olivier Chevrillon, Pdg i Philippe Ramond. Ha canviat de propietat diverses vegades. Gaumont cinema Group va comprar la revista el 1981.[10] El 1997 la revista va ser adquirida pel seu propietari actual, Artémis, un grup d'inversió francès fundat i propietat del bilionari home de negocis François Pinault.[11] El 2001 va canviar el logo i disseny de Le Point. El setmanal va contractar periodistes de la premsa parisenca i va confiat en la seva habilitat per redefinir el gènere. Va prendre com a exemple Revista i Newsweek.
Le Point té una posició conservadora i de centredreta sense cap afiliació política concreta.[5][6][11] Publica una llista sobre la reputació d'empreses, Baromètre d'Imatge de Grandes Empreses.[12]
Le Point va tenir una circulació de 336.000 exemplars el 1981.[13] 311.000 exemplars el 1987 i 320.000 el 1988.
El 2001 Le Point va tenir una circulació de 303.000 exemplars.[8] Durant el període 2007-2008 va treure 419.000 exemplars[14] i el 2009, 435.000.[10] La seva circulació el 2011 era de 428.114 exemplars.[15] i el 2013, 417.062.[9]