Lectures de l'Alcorà

Mir Sayyid Ali, un jove estudiant de l'Imperi Mogol, llegeix i escriu un comentari a l'Alcorà l'any 1559.

Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, ‘lectures de l'Alcorà’) són els mètodes de recitació de l'Alcorà. Tradicionalment, existeixen deu escoles de lectura de l'Alcorà conegudes pel nom del seu fundador.

Etimologia i definicions

Qiraa, en plural qiraat, significa literalment ‘lectura’. Aplicat a l'Alcorà, el mot també pot tenir el sentit de ‘recitació’.^[1] Amb relació a l'Alcorà la paraula pot tenir tres sentits principals:

• La recitació o lectura d'una part o de la totalitat de l'Alcorà^[1]
• La lectura especial d'una paraula o d'un passatge (qiraa s'entén llavors amb el sentit de ‘variant [de lectura]’)^[1]
• La lectura especial de l'Alcorà sencer, cas en què es refereix a l'escola de lectura^[1]

Els Deu Lectors i els seus Transmissors

Els Set Lectors i els seus Transmissors

Els Set Lectors i els seus Transmissors

Qari (lector)					Rawi (transmissor)
Nom	Naixement	Mort	Nom sencer	Informació addicional	Nom	Naixement	Mort	Nom sencer	Informació addicional	Actual regió d'ús
Nafi al-Madaní	70 H	169 H - 785 dC[2]	Abu-Ruwaym Nafi ibn Abd-ar-Rahman Ibn Abi-Nuaym al-Laythí al-Kinaní al-Madaní	família amb arrels a Isfahan; sovint confós amb l'altre Nafi', mawla d'Ibn Úmar	Qàlun	120 H	220 H - 835 dC[2]	Abu-Mussa Issa ibn Mina az-Zarqí	mawla dels Banu Zuhra	Líbia, Tunísia i parts de Qatar[3]
					Warx	110 H	197 H - 812 dC[2]	Uthman ibn Saïd al-Qutbí	egipci; mawla de Qurayx	Algèria, Marroc, parts de Tunísia, Africa Occidental i Sudan[3] i parts de Líbia^[cal citació]
Ibn Kathir al-Makkí	45 H	120 H - 738 dC[2]	Abu-Màbad Abd-Allah ibn Kathir al-Attar ad-Darí al-Makkí	persa	al-Buzzí	170 H	250 H - 864 dC[2]	Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Allah al-Buzzí	persa
					Qúnbul	195 H	291 H - 904 dC[2]	Abu-Amr Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Makhzumí	de la Meca; dels Banu Makhzum (per lleialtat)
Abu-Amr al-Basrí	68 H	154 H - 770 dC[2]	Abu-Amr Zuban ibn al-Alà al-Maziní at-Tamimí al-Basrí		ad-Durí	150 H	246 H - 860 dC[2]	Abu-Amr Hafs ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz ad-Durí al-Azdí al-Baghdadí	gramàtic; cec; també transmissor d'al-Kisaí	Parts del Sudan i Àfrica Occidental[3]
					as-Sussí	?	261 H - 874 dC[2]	Abu-Xuayb Sàlih ibn Ziyad ibn Abd-Allah ibn Ismaïl ibn al-Jarud ar-Riqqí as-Sussí
Ibn Àmir ad-Dimaixqí	21 H	118 H - 736 dC[2]	Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Yazid Ibn Tamim ibn Rabia al-Yahsibí aix-Xamí ad-Dimaixqí		Hixam	153 H	245 H - 859 dC[2]	Abu-l-Walid Hixam ibn Ammar ibn Nussayr ibn Màysara as-Salamí ad-Dimaixqí		Parts del Iemen[3]
					Ibn Dhakwan	173 H	242 H - 856 dC[2]	Abu-Amr Abd-Al·lah ibn Àhmad al-Quraxí ad-Dimaixqí
Àssim ibn Abi-n-Najud	? H	127 H - 745 dC[2]	Abu-Bakr Àssim Ibn Abi-n-Najud al-Assadí	dels Banu Àssad (per lleialtat)	Xuba	95 H	193 H - 809 dC[2]	Abu-Bakr Xuba ibn Ayyaix ibn Sàlim al-Kufí an-Nahxalí	dels Banu Nahxal (per lleialtat)
					Hafs	90 H	180 H - 796 dC[2]	Abu-Amr Hafs ibn Sulayman ibn al-Mughira al-Assadí al-Kufí		El món musulmà en general[3]
Hamza az-Zayyat	80 H	156 H - 773 dC[2]	Abu-Imara Hamza ibn Habib az-Zayyat at-Taymí	dels Banu Taym (per lleialtat)	Khàlaf	150 H	229 H - 844 dC[2]	Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí	també lector (vegeu a baix)
					Khal·lad	?	220 H - 835 dC[2]	Abu-Issa Khal·lad ibn Khàlid al-Baghdadí
al-Kisaí	119 H	189 H - 804 dC[2]	Abu-l-Hàssan Alí Ibn Hamza al-Assadí al-Kisaí	dels Banu Àssad (per lleialtat); persa	al-Layth	?	240 H - 854 dC[2]	Abu-l-Hàrith al-Layth Ibn Khàlid al-Baghdadí
					ad-Durí	?	246 H - 860 dC	Abu-Amr Hafs ibn Ùmar ibn Abd-al-Aziz al-Baghdadí	també transmissor d'Abu-Amr al-Basrí (vegeu a dalt)

Els Tres Lectors i els seus Transmissors

A més dels mencionats a sobre, hi ha tres lectors més dels quals es recullen separadament les seves lectures.

Els Tres Lectors i els seus Transmissors

Qari (lector)					Rawi (transmissor)
Nom	Naixement	Mort	Nom sencer	Informació addicional	Nom	Naixement	Mort	Nom sencer	Informació addicional
Abu-Jàfar	?	130 H	Abu-Jàfar Yazid Ibn al-Qaqà al-Makhzumí al-Madaní		Issa ibn Wirdan	?	160 H	Abu-l-Hàrith Issa ibn Wirdan al-Madaní	Madaní, és a dir medinès, per estil
					Ibn Jummaz	?	170 AH	Abu-r-Rabi Sulayman ibn Múslim ibn Jummaz al-Madaní
Yaqub al-Yamaní	117 H	205 H	Abu-Muhàmmad Yaqub ibn Ishaq ibn Zayd ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Ishaq al-Yamaní al-Hadramí al-Basrí	mawla dels hadramís	Ruways	?	238 H	Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Mutawàkkil al-Basrí
					Rawh	?	234 H	Abu-l-Hàssan Rawh Ibn Abd-al-Mumin al-Basrí al-Hudhalí	dels Banu Hudhayl per lleialtat
Khàlaf	150 H	229 H	Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí	també transmissor de Hamza (vegeu a dalt)	Ishaq	?	286 H	Abu-Yaqub Ishaq ibn Ibrahim ibn Uthman al-Maruzí al-Baghdadí
					Idrís	189 H	292 H	Abu-l-Hàssan Idrís ibn Abd-al-Karim al-Haddad al-Baghdadí

Referències

1. Paret, R. «Ḳirāʾa» (en francès). Encyclopédie de l'Islam, 2010. [Consulta: 14 maig 2018].
2. Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012. ISBN 9789004240810. ^{[Enllaç no actiu]}
3. Green, Samuel. «The different Arabic versions of the Qur'an» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2018].