Tercio de Estranjeros | |
Emblema de la Legió Espanyola | |
Tipus | Infanteria lleugera |
---|---|
Seu | Viator, Ronda, Ceuta i Melilla |
Data de lleva | 28 de gener de 1920 |
Fundació | 20 setembre 1920 |
Fundador | José Millán-Astray |
País | Espanya |
Branca | Exèrcit de Terra |
Arma | Infanteria |
Part de | Exèrcit de Terra espanyol |
Unitats subordinades | Tercio «Gran Capitán», 1.º de La Legión, Tercio "Duque de Alba" No. 2 of the Legion (en) , Tercio "Don Juan de Austria" No. 3 of the Legion (en) , Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió i cavaller legionari |
Quarter general | Viator, Ronda, Ceuta i Melilla |
Comandants | |
Oficials destacats | José Millán-Astray Francisco Franco Rafael de Valenzuela Juan Yagüe |
Guerres i batalles | |
Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola Guerra d'Ifni | |
Cultura militar | |
Divisa | Crist de la Bona Mort (Congregació de Mena, Màlaga) |
Lema | «Legionarios a luchar, legionarios a morir» ("Legionaris a lluitar, legionaris a morir") |
Himne | La Cançó de l'legionari |
Condecoracions | 7 Creus Llorejades de Sant Ferran col·lectives, 22 medalles militars col·lectives, 1 Creu de Guerra francesa amb palma d'or, 22 creus llorejades individuals i 211 medalles militars individuals. |
La Legió Espanyola (oficialment en castellà Legión Española, i coneguda popularment com «La Legión») és una força militar dirigida i creada el 1920 per José Millán-Astray, enquadrada dins de les forces lleugeres de l'Exèrcit de Terra espanyol. Actualment consta dels terços «Gran Capitán», 1r de la Legió, «Duque de Alba», 2n de la Legió, i de la brigada de la Legió «Rey Alfonso XIII», composta al seu torn pels terços «Don Juan de Austria», 3r de la Legió, «Alejandro Farnesio», 4t de la Legió, més altres unitats de maniobra i de suport logístic. La Legió i la BRIPAC són les unitats d'elit per excel·lència de l'Exèrcit de Terra espanyol.[1]
La Legió, o «Terç d'Estrangers» (Tercio de Extranjeros en castellà) com es va denominar en el seu origen, va ser resultat de l'esforç personal del llavors comandant d'infanteria José Millán-Astray. El resultat desfavorable a les armes espanyoles a les guerres colonials del nord d'Àfrica creava més disturbis al país. Millán-Astray va arribar a la conclusió que Espanya necessitava un cos de soldats professionals, no de reemplaçament, amb una moral i esperit de cos que fossin equiparables als de la Legió Estrangera Francesa. La Legió és la culminació d'aquest projecte personal.[1]
Després de la seva intervenció al Marroc i en la repressió d'alçaments populars com la Revolució d'Astúries de 1934, la Legió va participar al costat del bàndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola i a la Guerra d'Ifni (Sàhara).
A partir d'una important reestructuració en els anys 1990, ha cobert des de llavors diverses missions internacionals de manteniment de la pau en diferents zones del món com Bòsnia, Albània, Kosovo, Macedònia, l'Iraq, Afganistan, el Congo i el Líban.[1]
Té com a himnes La canción del legionario, amb música de Modesto Romero i lletra de Emilio Guillém Pedemonti i El novio de la muerte, amb música de Joan Costa i lletra de Fidel Prado.
El gener de 2018 posà en marxa un pla per a combatre l'obesitat d'alguns dels seus membres.[2]
L'ideari de la Legió es fonamenta en el Credo Legionario, un llista de 12 preceptes redactada pel seu fundador José Millán-Astray y Terreros:
« |
|
» |
Amb seu a Melilla (aquarterament «Millán Astray»), el Terç «Gran Capitán» porta el seu nom en honor de Gonzalo Fernández de Córdoba, i està compost per:[3]
Amb seu a Ceuta (aquarteraments «Serrallo» i «García Aldave»), el Terç «Duque de Alba» (anomenat així en honor de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III Duc d'Alba) consta de les següents unitats:[5]
Amb seu a Viator (Almeria), aquarterament «Álvarez de Sotomayor».
Unitats Agrupades a la Brigada "Rey Alfonso XIII"
Amb seu a Ronda (Málaga), Aquarterament "General Gabeiras".