Inscripció romana votiva procedent de la colònia Ulpia Noviomagus (Nimega, Països Baixos, erigida en honor de Iuppiter Optimus Maximus i del Gemius loci per un signifer de la Legio XXX Vlpia Victrix destacat allà el 185 des de la base de la unitat a Castra Vetera. | |
Dades | |
---|---|
Tipus | legió romana |
La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.[1] La legió va estar activa a la frontera del Rin fins al principi del segle v. Els seus emblemes eren els déus Neptú i Júpiter juntament amb un Capricorn.[a] El nom Ulpia prové del cognomen de Trajà (Marcus Ulpius Traianus), mentre que el distintiu «Victrix» o «victoriosa» se'l va guanyar en els camps de batalla de Dàcia.
El primer campament de la legió es va establir a la frontera del Danubi, a Dàcia. Algunes cohorts de la legió (vexillationes) van participar en les guerres de Trajà contra l'Imperi Part entre l'any 114 i el 117. Després, la legió es va traslladar a la Colonia Ulpia Traiana (modern Xanten) a la província de la Germània Inferior, on hi va tenir els seus campaments durant els següents segles. Les seves tasques principals eren la construcció del limes (zona de fortificació a la frontera) al llarg del Danubi i el manteniment de l'ordre. Després de l'any 118, la va dirigir Quint Marci Turbo, un amic personal de l'emperador Hadrià.
Durant el segle ii i principis del segle iii, diferents vexillationes de la legió van ser enviades a Pàrtia, a la Gàl·lia i fins i tot a Mauretània, ja que Germània estava relativament pacificada.
Durant la guerra civil de l'any 193, la XXX Ulpia Victrix va donar suport a Septimi Sever, que la va anomenar Pia Fidelis («fidel i lleial»). Durant el seu regnat, algunes cohorts d'aquesta legió estaven destinades a la guarnició de Lugdúnum, la capital de la Gàl·lia.
La legió tornaria a la batalla sota l'emperador Alexandre Sever l'any 235, en les campanyes contra els Sassànides. Va lluitar també contra els francs i els alamans sota Gal·liè, i també, amb aquest emperador contra els usurpadors Ingenu i Regalià.
Més tard van donar suport a la creació de l'Imperi de les Gàl·lies per Pòstum I l'any 260, però van patir una severa derrota l'ant 274 quan Aurelià va derrotar a Tètric I provocant la dissolució d'aquest regne.
La reorganització de l'exèrcit romà per part de Constantí I el Gran va comportar que les legions que guardaven les fronteres perdessin importància a favor d'unitats de cavalleria estacionats darrere dels Limites romani. La caiguda de la frontera del Rin entre els anys 408 i 410 va marcar la fi de la història de la legió.[3]