Leo the Last

Leo the Last

Fitxa
Direcció	John Boorman
Protagonistes	Marcello Mastroianni Billie Whitelaw Louis Gossett, Jr. Vladek Sheybal Liz Smith Graham Crowden
Producció	Robert Chartoff i Irwin Winkler
Guió	John Boorman i George Tabori
Música	Fred Myrow
Fotografia	Peter Suschitzky
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1970
Durada	104 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Londres
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Londres

Leo the Last és una pel·lícula britànica de John Boorman estrenada el 1970.

Amb Leo the Last, John Boorman torna a Anglaterra i roda finalment una pel·lícula de la qual ha escrit el guió.

Va dirigir la seva pel·lícula en decorats reals en un carrer de Notting-Hill Gate a Londres. Aquest antic barri residencial estava a punt de la demolició, quan els productors de la pel·lícula van obtenir l'autorització de rodar. A canvi d'aquesta autorització, van construir un terreny de joc per als nens.

Argument

Observant ocells amb uns binocles, Leo, un ric hereu descobreix un barri pobre poblat de negres. Decideix ajudar-los, i en particular Salambo, una jove prostituta.^[1]

Repartiment

• Leo: Marcello Mastroianni
• Margaret: Billie Whitelaw
• Salambo Mardi: Calvin Lockhart
• Roscoe: Olenna Forster Jones
• Max: Graham Crowden

Premis

• Premi a la millor direcció (Festival de Canes) 1970

Bibliografia

• Monthly Film Bulletin, n° 439 (anglès)
• Sight and Sound, estiu 1970, article p. 158 + notule p. 170(anglès)
• Cahiers du cinéma, n° 222, juliol de 1970(francès)
• Positif, n° 118, estiu 1970 (francès)

Referències

1. The New York Times. Leo the Last (en anglès). The New York Times.