Leonard Carlitz

Leonard Carlitz

Biografia
Naixement	26 desembre 1907 Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort	17 setembre 1999 (91 anys) Pittsburgh (Pennsilvània)
James B. Duke Professor
1964 – 1977
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Cambridge (1931–1932) Institut Tecnològic de Califòrnia (1930–1931) Universitat de Pennsilvània (–1930)
Tesi acadèmica	Galois Fields of Certain Types  (1930 )
Director de tesi	Howard Hawks Mitchell
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Duke (1932–1977)
Obra
Obres destacables polinomis d'Al-Salam-Carlitz Identitat de Carlitz exponencial de Carlitz polinomis de Tricomi-Carlitz Conjectura de Carlitz-Wan
Estudiant doctoral	Brent Morris, Charles Wells, Luther Wade, Eckford Cohen, Robert McConnel, Carl G. Wagner, John H. Hodges, David Hayes, David Kurtz, Harlan Stevens, David Roselle, Harry Corson, Ernest Canaday, Herbert Lee, Theodore George, James Garrett, Joseph Silva, Stephen Spencer, Gordon Byers, Frank Olson, Robert Pohrer, Julius Johnson, Stephan Cavior, Robert van Meter, Charles Church, Robert Fray, Korandattil Menon, Andrew Long, Nadhla Al-Salam, Fredric Howard, Lois Jean Reid, John Anderson, Roger Grimson, William Dunning, Humphrey Nash, James Krabill, Henry Williams, Richard Hudson, Margaret Hodel, Theresa Vaughan, Anthony Barkauskas, Elaine Alexander, Frances Edmonds, Jo Ann Lutz i Waleed Al-Salam
Família
Cònjuge	Clara Skaler
Pares	Michael Carlitz i Anna Schneyer

Leonard Carlitz (Filadèlfia, 26 de desembre de 1907 - Pittsburgh, 17 de setembre de 1999) va ser un matemàtic estatunidenc.

Carlitz era fill d'emigrants jueus que van arribar als Estats Units sobre el 1890, procedents d'Ucraïna el pare i de Letònia la mare.^[1] Va estudiar matemàtiques a la universitat de Pennsilvània, en la qual es va doctorar el 1930.^[2] Els dos cursos següents va fer ampliació d'estudis amb beca a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (1930-1931), sota la direcció d'Eric Temple Bell, i a la universitat de Cambridge, sota la direcció de Godfrey Harold Hardy.^[3] El 1932 va ser nomenat professor de la universitat Duke^[4] en la qual va fer tota la seva carrera acadèmica fins a la seva jubilació el 1977 i on va ser nomenat Duke Professor de matemàtiques el 1964, essent el primer membre del departament de matemàtiques en rebre aquest honor.^[5] Va morir a Pittsburgh el setembre de 1999,^[6] a on s'havia traslladat a viure uns mesos abans per estar més a la vora del seu fill Robert.^[7]

La seva obra és ingent: a més de dirigir més de quaranta tesis doctorals,^[8] va publicar més de set-cents setanta articles científics.^[9][10] Els seus camps de treball més importants van ser les funcions especials, (162 articles), la teoria de nombres (150), la combinatòria (130), els polinomis (118) i els cossos finits (92).^[11]

Referències

1. Brawley, 1995, p. 137.
2. Jones, 2020, p. 174.
3. Howard, 2000, p. 316.
4. Durden, 1993, p. 100.
5. Hayes, 2001, p. 1322.
6. Hodel, 2000, p. 3.
7. Brawley, Brillhart i Gould, 2012, p. 365.
8. Hayes, 2001, p. 1323-1324.
9. Brawley, 1995, p. 135.
10. Brawley, Brillhart i Gould, 2012, p. 376-405.
11. Brawley, Brillhart i Gould, 2012, p. 373-374.

Bibliografia

• Brawley, J.V. «Dedicated to Leonard Carlitz: The Man and His Work» (en anglès). Finite Fields and Their Applications, Vol. 1, Num. 2, 1995, pàg. 135-151. DOI: 10.1006/ffta.1995.1011. ISSN: 1071-5797.
• Brawley, Joel V.; Brillhart, John; Gould, Henry W. «Recollections of Leonard Carlitz» (en anglès). Acta Arithmetica, Vol. 152, Num. 4, 2012, pàg. 361-405. ISSN: 0065-1036.
• Durden, Robert Franklin. The Launching of Duke University, 1924-1949 (en anglès). Duke University Press, 1993. ISBN 9780822313021. 
• Hayes, David R. «Leonard Carlitz (1907-1999)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 48, Num. 11, 2001, pàg. 1322-1324. ISSN: 0002-9920.
• Hodel, Richard «Leonard Carlitz (1907-1999)» (en anglès). Duke University - Math News, 14 de febrer, 2000, pàg. 3-4.
• Howard, F.T. «In Memoriam: Leonard Carlitz» (en anglès). The Fibonacci Quarterly, Vol. 38, Num. 4, 2000, pàg. 316. ISSN: 0015-0517.
• Jones, Gareth A. «Paley and the Paley Graphs». A: Gareth A. Jones, Ilia Ponomarenko, Jozef Širáň (eds.). Isomorphisms, Symmetry and Computations in Algebraic Graph Theory (en anglès). Springer, 2020, p. 155-184. ISBN 978-3-030-32807-8. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leonard Carlitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Muñoz García, Amelia. «Leonard Carlitz: el rey Midas de los artículos científicos». Radio Sefarad. [Consulta: 18 desembre 2021]. (castellà)