Les Diaboliques

Infotaula de pel·lículaLes Diaboliques
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHenri-Georges Clouzot Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Simone Signoret
Paul Meurisse
Charles Vanel
Michel Serrault
Jacques Hilling
Véra Clouzot
Robert Dalban
Jean Lefebvre
Camille Guérini
Christian Brocard
Dominique Brun-Maaoui
Georges Chamarat
Georges Poujouly
Henri Coutet
Jacques Varennes
Jean Brochard
Jean Clarieux
Jean Temerson
Jean-Pierre Bonnefous
Jimmy Urbain
Johnny Hallyday
Madeleine Suffel
Noël Roquevert
Pierre Larquey
Thérèse Dorny
Yves-Marie Maurin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHenri-Georges Clouzot Modifica el valor a Wikidata
GuióHenri-Georges Clouzot i Boileau-Narcejac Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Van Parys Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmand Thirard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMadeleine Gug Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVera Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1954 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enShe Who Was No More (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema negre, thriller, pel·lícula basada en una novel·la i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0046911 FilmAffinity: 159554 Allocine: 3732 Rottentomatoes: m/1032980-diabolique Letterboxd: diabolique-1955 Mojo: diabolique55 Allmovie: v13579 TCM: 73044 TV.com: movies/diabolique-1954 TMDB.org: 827 Modifica el valor a Wikidata

Les Diaboliques és un thriller de l'any 1955 dirigit per Henri-Georges Clouzot i protagonitzat per Simone Signoret i Véra Clouzot.[1]

Argument

[modifica]

L'Institut Delasalle és un selecte col·legi situat als afores de París. Dirigeix el centre Michel Delasalle (Paul Meurisse), convençut metodista de l'autoritat i la disciplina. De fet, el cruel director té aterrit tothom, incloent-hi la seua esposa Christina (Véra Clouzot), malalta del cor. Delasalle manté relacions amb una de les institutrius, Nicole (Simone Signoret), que l'odia. De comú acord, la muller i l'amant decideixen desempallegar-se'n: el maten i llencen el cadàver a la piscina de l'escola. No obstant això, dies després, quan l'encarregat neteja la piscina, el cadàver de Delasalle no hi és.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

Aquesta pel·lícula és un incontestable clàssic del cinema criminal francès, símil de comèdia fosca i opressiva sobre un assassinat imperfecte, el qual generarà conseqüències imprevisibles. La trama ideada per Henri-Georges Clouzot esdevé en les claustrofòbiques dependències d'un sòrdid internat de la perifèria de París, àmbit d'atmosfera tapiada i gòtica en el qual té lloc el pacte delictiu entre Simone Signoret i Véra Clouzot. Aquestes interpreten, respectivament, la muller i l'amant d'un ignominiós i despòtic director d'escola (Paul Meurisse), al qual maten en complicitat. Precisament destaca la tensa, macabra i impactant seqüència on les dues humiliades fèmines adormen i fiquen dins d'una banyera el detestable director del col·legi fins a ofegar-lo. Tan asfixiant episodi (comparable amb el de la dutxa de Psicosi -i no només ací s'estableixen paral·lelismes entre Alfred Hitchcock i Henri-Georges Clouzot-) fou molt comentat en el seu temps per alguns crítics que assenyalaren una suggerida relació lèsbica entre les dues assassines. Això suscitaria controvèrsies, la pel·lícula seria titllada d'escandalosa i immoral, cosa que va contribuir a un apoteòsic èxit comercial.[1]

En el setè llargmetratge d'una filmografia breu, Clouzot aviva la flama del suspens, entretalla la respiració de l'espectador, explora les parts amagades de la psicologia humana, qüestiona la doble moral burgesa i, encara que escenificant alguns macabres cops d'efecte, confereix realisme a la pel·lícula. Tot això es perdria en les posteriors adaptacions televisives de la novel·la (el 1974 i el 1993). En opinió d'alguns, és especialment mediocre la versió que Jeremiah S. Chechik va realitzar el 1996, aleshores amb Sharon Stone i Isabelle Adjani de protagonistes.[1]

Frases cèlebres

[modifica]
«
(...) Això és fals, vostè sap que és absolutament fals. Vostè sap que ell no pot tornar, perquè jo el vaig matar. El vaig matar fa cinc dies, senyor. (Christina Delassalle / Véra Clouzot)[1]
 »

Curiositats

[modifica]
  • Hom diu que Henri-Georges Clouzot va fer servir peix podrit a Véra Clouzot a fi i efecte d'aconseguir una interpretació genuïna de l'actriu durant el rodatge.[2]
  • La pel·lícula va guanyar notorietat extra cinc anys més tard quan Véra Clouzot va morir sobtadament d'un atac de cor a l'edat de 46 anys (el seu personatge al film patia de problemes cardíacs).[2]
  • L'única música de la pel·lícula té lloc durant els títols de crèdit.[2]
  • La pel·lícula defuig la relació lèsbica entre Christina i Nicole, la qual és òbvia a la novel·la original.[2]
  • La pel·lícula va suposar la primea aparició com a actor de Johnny Hallyday.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 130.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Trivia - IMDb (anglès)
  3. ↑ «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]