Leïla Slimani
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1981  (43 anys)Rabat (Marroc) | ||
| Formació | Lycée Descartes - batxillerat literari (–1999) Institut d'Estudis Polítics de París Cours Florent ESCP Europe Lycée Fénelon | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ficció literària i periodisme | ||
| Ocupació | novel·lista, periodista, escriptora | ||
| Activitat | 2013 - | ||
| Ocupador | Jeune Afrique (2008–2013) | ||
| Gènere | Novel·la i assaig | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pare | Othman Slimani | ||
| Premis | |||
| |||
 
 | |||
.jpg)
Leïla Slimani (Rabat, Marroc, 3 d'octubre de 1981) és una escriptora marroquina en francès, guanyadora del Premi Goncourt en 2016.[1][2]
Biografia
[modifica]Slimani va néixer a Rabat de pare marroquí, director de banca, i mare franco-algeriana, qui va ser una de les primeres dones metgesses del país. Va fer els primers estudis al Liceu Francès de Rabat i als 17 anys va marxar a París.[3]
A París va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. També va fer un curs d'actriu (Florent) i va provar de fer cinma arribant a col·laborar amb el director marroquí Narjiss Neijjar a la pel·lícula "Wake up Moroco". A l'Escola Superior de Comerç va estudiar multimèdia, on va conèixer a Christophe Barbier que li va proposar fer una estada a la revista l'Express.[4]
A la NRF de l'editorial Gallimard va fer un curs de creació literària amb Jean-Martin Laclavetine com a tutor.[5]
Durant un temps ha fet de periodista a la revista Jeune Afrique seguint l'actualitat del Magrib i de l'Orient Pròxim.[3]
El 29 de juny de 2017 va rebre el premi Out d'Or en la categoria coup de gueule,[6] atorgat per l'Associació francesa de periodistes LGBT, per la condemna a les lleis marroquines sobre l'homosexualitat que va fer durant una intervenció al programa C à vous de France 5, el 3 de novembre de 2016.[7]
El 6 de novembre de 2017 va ser nomenada per Emmanuel Macron com a representant personal del cap d'Estat Francès per la francofonia i membre de "l'Organisation Internationale de la francophonie" i va rebre del Ministeri de Cultura francès L'Ordre des Arts et des Lettres.[8]
El 2018 va presidir el jurat del Premi del Llibre Inter i el juliol de 2021 va rebre el Premi Llibreter en la categoria Altres literatures, per la seva obra El País dels altres.[9]
El 2023 va presidir el jurat del Premi Internacional Booker que va guanyar la novel·la Time Shelter (Времеубежище) del bulgar Georgi Gospodinov, amb traducció d'Angela Rodel i publicada al Regne Unit per Weidenfeld & Nicolson, i a on va quedar entre les obres finalistes la novel·la "Boulder" de l'autora catalana Eva Baltasar amb traducció de Julia Sanches, publicada per And Other Stories.[10]
Obra
[modifica]El 2014 va publicar la seva primera novel·la Dans le jardin de l'ogre on tracta l'addicció sexual femenina. A la seva segona novel·la, Chanson douce, que va rebre el Premi Goncourt de 2016, relata la història d'una mainadera assassina, tema inspirat en un cas real succeït a Nova York el 2012.
Segons explica ella mateixa els seus referents literaris son Stefan Zweig, Txékhov i Milan Kundera.[3]
- 2013: La baie de Dakhla: itinérance enchantée entre mer et désert.
- 2014: Dans le jardin de l'ogre (Folio)
- 2016: Chanson douce. Premi Goncourt 2016. Traducció al català: "Una dolça canço" Ed. Bromera. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. ISBN 9788490267264.
- 2017: Le diable est dans les détails. (Ed. de l'Aube).
- 2017: Sexe et mesonges. La vie sexuelle au Maroc (Ed. Les Arènes).
- 2017: Paroles d'honneur (Ed. Les Arènes).
- 2017: Simone Veil, mon héroïne (Ed. de l'Aube).
- 2018: Comment j'écris (Ed. de l'Aube).
- 2020: Le Pays des autres (Gallimard). Traducció al català: “El país dels altres” Angle Editorial (2021) Traducció de Valèria Gaillard. ISBN 9788418197529
- 2020: A mains nues (Ed. Les Arènes)
- 2021: Le parfum des fleurs la nuit (Gallimard).
- 2022: Le pays des autres 2: Regardez-nous danser (Gallimard). Traducció al català: "Mireu com ballen" .Angle Editorial (2023). Traducció de Joan Casas i Fuster. ISBN 9788419017529.
Referències
[modifica]- ↑ «Grandes escritoras universales (XXXVIII)» (en castellà). escritores.org. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Una escritora franco-marroquí denuncia “las cárceles de la vergüenza” en Marruecos» (en castellà). Atalayar, 30-01-2017. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Caviglioli, David. «10 choses à savoir sur Leïla Slimani, prix goncourt 2016» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ «Leïla Slimani» (en francès). [Consulta: novembre 2016].
- ↑ Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ Gayte, Aurore. «Découvrez le palmares complet des Out d'Or !» (en francès), 30-06-2017. [Consulta: agost 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Lefèvre, Ambre. «Leïla Slimani dénonce l'humiliation des homosexuels au maroc» (en francès), 04-11-2016. [Consulta: agost 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Djamshidi, Ava. «Leïla Slimani,discrète ambassatrice de la francophonie» (en francès), 01-02-2018. [Consulta: maig 2018].
- ↑ 324cat. «Les llibreries premien Francesc Serés i Leïla Slimani amb el Premi Llibreter», 07-07-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «The International Booker Prize 2023 | The Booker Prizes» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2023].