Lhamana

We'wha, una notable artista tèxtil Zuni lhamana i ambaixadora cultural, teixint en un teler de corretja

Les lhamana, en la cultura tradicional de l'ètnia zuñi, són persones biològicament masculines que assumeixen els rols socials i cerimonials que solen exercir les dones a la seva cultura, almenys en algunes ocasions.[1][2] Porten una barreja de roba femenina i masculina i bona part de la seva feina es realitza a les zones habitualment ocupades per dones zuni. Algunes lhamana contemporànies participen a la comunitat de dos esperits paníndia.[3]

La lhamana més famosa va ser We'wha (1849-1896), que el 1886 va formar part de la delegació Zuni a Washington D.C., on es van reunir amb el president Grover Cleveland.

Rol social

[modifica]

Els relats de la dècada del 1800 assenyalen que les lhamana, mentre anaven vestides amb «roba femenina», sovint eren contractades per a treballs que requerien «força i resistència»,[4] com ara caçar caça major i tallar llenya.[1]

A més de fer una feina pesada, algunes persones lhamana han destacat en les arts i oficis tradicionals com la ceràmica i el teixit. We'wha, en particular, era una teixidora coneguda.[5]

Tant els pronoms masculins com els femenins s'han utilitzat per a les persones lhamana. Escrivint sobre la seva amiga We'wha, l'antropòloga Matilda Coxe Stevenson va descriure We'wha com:[6]

« Exerceix funcions religioses i judicials masculines alhora que realitza deures femenins, encarregant-se de la bugaderia i de l'hort. »
« ...la persona més intel·ligent de pueblo. El seu caràcter fort va fer llei la seva paraula tant entre els homes com les dones amb qui es va associar. Tot i que la seva ira era temida tant pels homes com per les dones, era estimat per tots els nens, amb qui va ser sempre amable. »
— [Stevenson 2010, p. 37]

Encara que generalment els colonialistes europeus i els seguidors moderns dels estudis queer consideren gai, LGBT o transgènere, les Zuni lhamana, com altres rols socials, culturals i cerimonials indígenes, existeixen en una matriu indígena. Els escriptors indígenes sobre aquests rols consideren que aquestes identitats no es poden reduir únicament al desig del mateix sexe o l'adhesió a un conjunt convencional de rols de gènere, fins i tot els moderns transgènere o genderqueer.[3][7][8][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Gilley, 2006, p. 8.
  2. ↑ Lang, 1998, p. 269.
  3. ↑ 3,0 3,1 Jacobs, Wesley i Lang, 1997.
  4. ↑ Stevenson, 2010, p. 380.
  5. ↑ James, 1920.
  6. ↑ Bost, 2003, p. 139.
  7. ↑ de Vries, 2009, p. 64.
  8. ↑ Cameron, 2005, p. 123-127.
  9. ↑ Smith, 2010, p. 41-68.

Bibliografia

[modifica]
  • Bost, Suzanne. Mulattas and Mestizas: Representing Mixed Identities in the Americas, 1850-2000 (en anglès). Athens, Georgia: University of Georgia Press, 2003. 
  • Cameron, Michelle. Two-spirited Aboriginal people: Continuing cultural appropriation by non-Aboriginal society (en anglès). 24(2)-24(3). Canadian Women Studies, 2005. 
  • de Vries, Kylan Mattias. «Berdache (Two-Spirit)». A: Encyclopedia of gender and society (en anglès). Los Angeles: SAGE, 2009. ISBN 9781412909167. 
  • Gilley, Brian Joseph. Becoming Two-Spirit: Gay Identity and Social Acceptance in Indian Country (en anglès), 2006. ISBN 0-8032-7126-3. 
  • Jacobs, Sue-Ellen; Thomas, Wesley; Lang, Sabine. Two Spirit People: Native American Gender Identity, Sexuality, and Spirituality (en anglès). University of Illinois Press, 1997. ISBN 9780252066450. OCLC 421792266. 
  • James, George W. New Mexico: The Land of the Delight Makers (en anglès). Boston: Page Co., 1920. 
  • Lang, Sabine. Men as women, women as men: changing gender in Native American cultures (en anglès). Austin: University of Texas Press, 1998. ISBN 9780292747012. 
  • Smith, Andrea. Queer Theory and Native Studies: The Heteronormativity of Settler Colonialism (en anglès). 16(1)-16(2). GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 2010. 
  • Stevenson, Matilda Coxe. The Zuni Indians: Their Mythology, Esoteric Fraternities, and Ceremonies (en anglès). BiblioBazaar, 2010.