(la) Liber ignium ad comburendos hostes ![]() | |
---|---|
Tipus | obra escrita ![]() |
Llengua | llatí ![]() |
Creació | segle XII |
El Liber ignium ad comburendos hostes (que es podria traduir com «Llibre del foc per cremar els enemics») és una col·lecció medieval de receptes per armes incendiàries, incloent la pólvora i el foc grec. Són unes sis fulles, escrites en llatí i atribuïdes a un tal Marcus Graecus («Marc el grec»), l'existència del qual és dubtosa. El treball ha estat sotmès a nombrosos estudis acadèmics, i amb conclusions contradictòries pel que fa al seu origen i a la influència sobre els seus contemporanis.[1][2]
Un dels estudis més influents del Liber Ignium va ser conduït per Marcellin Berthelot; i és encara citat als treballs actuals sobre el tema dels segles xx i xxi.[1][2]
El Liber Ignium és una col·lecció de 35 receptes sense cap mena de classificació interna, com era típic a les llistes de «receptes secretes» de l'època.[1] D'aquests, catorze estan relacionats amb la guerra, onze amb lluminàries i llums, sis amb la prevenció i el tractament de cremades, i quatre amb la preparació de productes químics, principalment del salnitre En diferents estudis s'ha trobat que algunes de les receptes són totalment inútils.[2]
La recepta no.14 conté consells per a la recol·lecció i el processament del salnitre. En la interpretació de Berthelot, que diu: "salnitre és un mineral de la terra, i es troba com eflorescències en les pedres Aquesta terra es dissol en aigua, després es purifica i es fa passar a través d'un filtre d'ebullició Es bull durant un dia i una nit… i solidificat, de manera que les plaques transparents de la sal es troben a la part inferior del recipient.[2] A part d'aixó, hi ha quatre receptes (nos. 12, 13, 32, i 33) que descriuen mescles semblants a pólvora.[2]
L'origen grec medieval premil·lenari del text ha estat rebutjat pels estudiosos, que el daten a la darreria finals del segle xii fins a més tard el 1225.[3][4][5][2][6] L'estudi del text ha suggerit que va ser traduït originalment de l'àrab, possiblement per una persona de l'Espanya àrab.[7][8][9]
La influència que el Liber Ignium va tenir sobre Roger Bacon i Albertus Magnus ha estat objecte de debat. Els primers estudiosos com el científic del segle xviii Johann Beckmann creien que els dos personatges l'havien llegit i citat, però d'altres diuen que els tres estan basats en una font comuna.[1] Iqtidar Alam Khan va escriure que mentre que els continguts del Liber Ignium es poden rastrejar fins als textos àrabs i xinesos, el treball de Bacon sembla representar una tradició paral·lela, sobretot perquè les fórmules desencriptades dels texts de Bacon contenen considerablement menys nitrat.[10]