Lycopodiopsida | |
---|---|
Lycopodiella cernua | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Classe | Lycopodiopsida Bartl., 1830 |
Ordres | |
|
Les licopodiòpsides (Lycopodiopsida) són una classe[1] de plantes vascular sense llavor sovint situades en el grup de les falgueres (Pteridophyta), que inclou els licopodis, amb els gèneres Lycopodium, Lycopodiella, Selaginella i Isoetes.
La classe Lycopodiopsida es considera integrada per tres ordres actuals, i cinc d'extints.[1][2]
Les licopodiòpsides tenen fulles petites imbricades, espores homospores nascudes en esporangis a la base de les fulles, tiges ramificades, normalment dicotomes i de forma simple.
La majoria de Lycopodium prefereixen llocs sorrencs i àcids mentre que les espècies de Lycopodiella prosperen en llocs torbosos àcids. Una pólvora coneguda com a "lycopodium", eren les seves espores i es feien servir en els teatres victorians per fer efectes de flames de combustió ràpida, brillant i amb poca calor.
La classe Lycopodiopsida inclou 1.290 espècies actuals[3] repartides, segons la classificació proposada per consens pel Pteridophyte Phylogeny Group el 2016 (PPG I), en tres ordres:[1]
Abans dins el Lycopodium s'incloïen quasi totes les espècies de l'ordre Lycopodiales. Ara es divideixen en més gèneres, com ara Lycopodiella, Huperzia, o el gènere d'Australàsia Phylloglossum.