![]() | |
Malaltia objecte | dolor, taquicàrdia paroxística, arrítmia, malaltia bucal, malaltia de l'esòfag, cremada, taquicàrdia, fibril·lació ventricular i síndrome de Wolff-Parkinson-White ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA ![]() |
Grup farmacològic | amida ![]() |
Codi ATC | N01BB02, S02DA01, C01BB01, R02AD02, S01HA07, D04AB01 i C05AD01 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C14H22N2O ![]() |
Massa molecular | 234,173 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 137-58-6 ![]() |
PubChem (SID) | 3676 ![]() |
IUPHAR/BPS | 2623 ![]() |
DrugBank | DB00281 ![]() |
ChemSpider | 3548 ![]() |
UNII | 98PI200987 ![]() |
KEGG | C07073 i D00358 ![]() |
ChEBI | 6456 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL79 ![]() |
PDB ligand ID | LQZ ![]() |
AEPQ | 100.004.821 |
La lidocaïna, també coneguda com a xilocaïna i lignocaïna és un fàrmac de fórmula 2-dietilamino-2,6-dimetilfenilacetamida, C14H22N2O.
Les seves propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina, en forma d'hidroclorur, com a anestèsic local, per al tractament de les arrítmies ventriculars, com a sedant, analgèsic i anticonvulsant.[1] També és usada per tractar la taquicàrdia ventricular i per formar bloqueig dels nervis.[2][1] La lidocaïna barrejada amb una petita quantitat d'adrenalina (epinefrina) està disponible per permetre dosis més grans per adormir el teixit, disminuir l'hemorràgia i fer que l'efecte adormiment duri més (atès que l'adrenalina provoca vasoconstricció local i fa que la sang trigui més en "esbandir" la lidocaïna).